B
BADALL
Entrepà. Panet o crostó mig partit o dues llesques de pa amb un tall de carn, d’embotit, de formatge, etc. a dins.
BADEJO 
Bacallà sec, conservat en salmorra. A les botigues es podia veure en tires d’uns dos dits de gruix i mig metre de llarg sospeses de ganxos penjats del sostre, amb un aspecte com de cartó-pedra.
—Nen, ves corrent a cal Maginet a comprar mitja lliura de badejo!—
BALANDRO
Objecte situat en posició alta i inestable
—Compte, aquesta pila de paques semble un balandro!—
BASCA
Vòmit, nàusea
—Tapa aquesta basca del gos amb unes serradures—
—En va vindre com una basca al veure aquell plat!—
BATSACADA
Sotragada, plantofada
—Tot plegat li va suposar una bona batsacada—
—No vol creure? Fot-li batsacada!—
BELIANA (BALIANA) 
Papallona
—Goita en aquells boixets quines belianes més precioses que hi ha!—
BELITRE
Pillet, truà. Frase referida normalment a gent de poca edat per qualificar-la de molt entremaliada i causant d’ensurts al veïnat.
—Ai los belitres! Mira que ficar en un pot a la mixeta…—
BERBERETS 
Escopinyes. Desafortunada traducció del mot espanyol berberechos.
—Anem a fer un vermut amb berberets a cal Feliuet?—
BIRBAR 
Arrancar les males herbes. Quan no hi havia herbicides per eliminar les males herbes, no hi havia altra manera que fer-ho a mà; aquesta acció es coneixia com el ‘birbar’. Es practicava sobretot als trossos de blat i d’alls.
BOLADO 
Dolç casolà. Quan no hi havia refrescs, aquesta gormanderia d’elaboració simple n’era un bon substitutiu. Tenia l’aspecte d’una massa de sucre solidificada però esponjosa a la que se li podia donar gust de llimona, menta, anís, almívar, etc. Es preparava amb clara d’ou, aigua, sucre i essències. En contacte amb l’aigua es dissolia i li donava gust, tot i que de vegades es prenia, sense més, per acompanyar la xocolata desfeta. A Belltall feia la seva curta aparició durant la Festa Major i el servien a cal Fuster que en ocasions assenyalades exercia aleshores de cafè-bar.
—Doncs nem-hi corrents, que avui tenen bolados de malta—
BUCOI 
Barril, bota de grans dimensions
—Afanyat, vés a portar un bucoi de vi a aquella gent que han d’estar assedegats—
BUFARULL
Lloc on passa el vent acanalat
—Aparte’t del bufarull de vent que t’agafarà lo que no tens—
—Treu lo fato del bufarull i fique’l al raser d’aquell coscó—
BURRUMBALL
Fulles d’agulla i rametes seques trencades dels pins que es tiren al foc per encendre’l
—Si no li fiques una micota de burrumball o paperot de diari aquest foc no calarà mai—