C
CAGO
Renec, blasfèmia, mala paraula
—Sigos més educat i estigue’t-en de dir tants cagos quan hi ha canalla—
CAIX
Mal, ferida lleu
–Lo pobret va antrepussar amb una pedra i es va fer caix al ginoll al caure–
CALDOMAGI 
Cubets de brou concentrat. Additiu culinari que es feia servir per potenciar sabors de salses, caldos i carns. Ja era molt popular abans de la guerra. A mitjans dels cinquanta, va anar sent substituït per la ‘Sopa Prisa’ i l’Avecrem’. Portava la marca ‘TexTon’ i el produïa la casa Maggi, de Suïssa.
–Hi posarem un passic de caldomàgic i veuràs què bo quedarà–
CAMBRIL 
Golfes. Habitació situada en la part més alta de les cases on es guardava la roba vella i els mals endreços. En altres contrades de Catalunya es més coneguda per golfes. A causa de la seva aparença llòbrega i mal il·luminada era una estança especialment temuda pels infants. Per aquest motiu, els adults solien amenaçar-los amb recloure’ls en aquest lloc sòrdid si no feien bondat. El seu sol esment produïa una esgarrifança entre els menuts.
CAMETES, LO 
Venedor ambulant. Comercial itinerant, fill de Sarral, que, als anys cinquanta, passava per Belltall i pobles de la rodalia oferint un assortit deliciós de productes de perfumeria. En un cistell de grans proporcions exhibia perfectament arrenglerat tot el seu mostrari : colònia a granel, sabons d’olor, brillantina, fixadors, pintes, raspalls, pintallavis… Era un home prim, pulcre i de gran vivacitat, sempre disposat a portar la setmana entrant el que manqués aquell dia.
–Dat si ha passat ja lo Cametes?–
CAMÍ
Vegada
–Ho vaig intentar molts camins–
CAMIÓ DE LA SANG
Vehicle llegendari. Camió fabulós que, segons s’explicava, es dedicava a segrestar infants per xuclar-los-hi la sang i vendre-la després. Sembla que pels adults no suposava cap amenaça. Tot i que mai no se’n va arribar a provar l’existència, la llegenda podria tenir el seu origen en les necessitats de sang durant la guerra i la immediata postguerra. A la canalla se l’amenaçava amb lliurar-los als sicaris del sinistre camió si no es portaven bé. Encara avui hi ha persones a les quals el seu sol esment produeix un esglai.
CARRANXÓ 
Pujar a l’esquena o al coll. Portar a algú sobre les espatlles.
–Papa, em puges al coll carranxó?–
CARRANTXO
Entrecuix
–Li va fer gol fent-li passar la pilota pel carrantxo–
CARRATELA 
Caravana de carros i gent nòmada. Eren carros molt diferents dels d’anar al tros a Belltall i, per això, molt admirats pels nens.
—Ha passat una bona carratela de gitanos amb molt de fato i gàbies amb óssos—
CASCARRA
Brutícia nasal. Moc sec que queda adherit a les parets de les foses nasals. Els viciosos el fan servir per fer burilles.
—Nen, vina a sonar-te que et treuré les cascarres—
CASSAL
Compartiments de la botiga on guardar el gra, ordi, civada i blat
–Posa aquestos codonys al cassal de la civada perquè maduron–
CASTILLO, EL 
Llet condensada ensucrada. Si als anys 40 i 50 ja era difícil aconseguir llet de vaca, ho era encara més conservar-la. En el seu lloc es prenia aquest producte, elaborat això sí amb bona llet, i tractat tèrmicament per espessir-lo i garantir-ne la conservació. El fabricava ‘Granja Castelló’ de Mollerussa en ampolles de vidre i competia amb força èxit amb ‘La Lechera’ de la casa Nestlé. A més, les mestresses la feien servir per donar consistència a les cremes de rebosteria. La canalla rostava amb delit les engrunes de les ampolles exhaurides.
–Nen, quan vajos a cal Maginet, porta també una ampolla del castillo–
CATERINES
Persones pietoses. Eren normalment dones d’edat madura que dedicaven bona part del seu temps lliure a practicar la seva fe cristiana tot ajudant abnegadament al senyor rector en tot el que aquest havia de menester de tipus rutinari. Portaven imatges a les processons, donaven el condol en els enterraments, passaven la plata, cantaven en Missa, embellien els altars, n’encenien els canelobres, ensenyaven doctrina, escombraven la sagristia i, si eren requerides, fins i tot preparaven els àpats del mossèn. Cal Caterino en va proporcionar tota una generació, d’aquí el nom que després es va fa fer comú.
CAVIGUET 
Aixada petita. Es feia servir per entrecavar l’hort.
–Gica’m lo caviguet que vull treure aquestos cardots–
CINI
Cine, cinema
–M’han dit que per Festa Major hi haurà cini a la Sala–
CIRCOL
Circ
–Per festa major de Rocafort va passar un circol amb pallassos i un munt de feres i bous–
CIVADER (CIVADERA) 
Bossa de lona que s’omplia de palla i gra. Es penjava davant del morro dels animals per tal que anessin menjant mentre treballaven o els seus amos reposaven.
CLOTXA
La part del foc a terra on hi havia el caliu (la cendra i les brases)
—Buida aquesta clotxa de tanta cendra, que aviat no s’hi podrá fer ni pa torrat—
COLAGROR
Sensació de cremor (ardor) que es té a l’estómac
–Lo badejo escabetxat de l’amanida m’ha donat colagror–
COMPONDRE
Es diu quan neva i la neu roman en la seva forma sòlida. Es fan servir altres paraules per definir-ho, co m ara quallar, quedar, agafar, etc, però sempre queden una mica pobres.
—Fa astona que neve però no compon—
—Ara sí que semble que comence a compondre—
COMUNA 
Lloc per orinar i fer de cos. Cambra on tots els membres de la família (d’aquí el nom) feien les seves deposicions. Els excrements anaven a parar a un pou negre que es buidava de tant en tant i s’aprofitaven per adobar l’hort o el conreu proper.
CONFITAT 
Conserva de porc. Carn de porc que es guardava durant mesos submergida en un bany d’oli d’oliva contingut en un tupí de fang. Deliciós!
CONGRE 
Peix blau que es despatxava sec. Era un peix amb aspecte de serp gruixuda en el seu estatus natural, que es venia assecat i gairebé bé mai fresc. Abans de cuinar-lo, s’havia de posar a estovar amb aigua perquè tornés a adquirir tendror. A Belltall s’acostumava a tenir-lo sempre penjat al rebost per quan no hi hagués res a mà de tall per fer un menjar. Amb el seu aspecte pla, sec i foradat, feia força feresa veure’l, però en anys de penúria venia la mar de bé per acompanyar un suquet amb trumfos i ou dur o una cassoleta d’arròs, de fesols, de pèsols, etc. Tenia un gust semblant al badejo, si bé una mica ranci i estrany per qui no hi estava acostumat.
–Avui per dinar, congre, no hi ha res més–
COSSIOL / COSSI 
Recipient fet de xapa de ferro galvanitzada de forma rodona. Es feia servir per rentar la roba i per rentar a la canalla abans d’anar a Missa o a doctrina els diumenges.
CREU, ANAR A FER LA
Complir un precepte de l’Església. El precepte és l’obligació que tenen els cristians de confessar i combregar, si més no, un camí a l’any. Però calia verificar que s’acomplia i per fer-ho amb tota seriositat venia, fins i tot, un rector foraster a ajudar al del poble. Un cop escoltada la confessió i donada la comunió, el rector posava una X (creueta) en la fitxa del fidel. Així quedava enregistrat que l’interessat havia complert. El període de gràcia per acollir-se a aquest benefici era tota la Quaresma. Aquests actes de penediment públic van durar ben bé fins a finals del cinquanta.
—Estave ple d’homens que naven a fer la creu—
—Em semble que lo Remigio no ha nat anguany a fer la creu—
CUNILLETS, FER ELS
Manera dolça de fer pessics. Era una broma que es feia a la canalla que consistia en abraçar amb la mà un canell, o els dos alhora, i pessigar al mateix temps la pell amb els dits polze i el del mig.
—Vine Santiago, que’t faré’ls cunillets! A veure… Ui! ui! ui!—