E
EIXARREÏT
Molt sec, recremat, devastat
—Amb aquesta secada tan llarga, los trossos i los boscos s’estan quedant eixarreïts—
EL NEGRITO 
Revista de divulgació missionera de començament dels anys 30 i fins als 50, que, com era normal en aquella època, veia als naturals dels països africans com a persones idòlatres i endarrerides a les quals calia convertir a la fe cristiana i atansar-los els avantatges de la civilització europea. S’informava el lector de la feina dels missioners en aquest sentit, al mateix temps que aquests instaven als natius a abandonar les seves pròpies creences religioses i cultures. Moltes vegades no era amb afany explotador, sinó simplement perquè es pensava que d’aquesta manera “els negritos” en sortirien beneficiats. El fulletó —més que una revista— es repartia casa per casa i el recaptador en demanava 50 cèntims. A Belltall tenia alguns lectors, però no tants com ‘Lluvia de Rosas’ que era la revista líder en vendes.
–Ai Sinyor! Avui tornen a passar los del ‘Negrito’ i ja fa tres mesos que no los hi dono res–
ELECTRA 
Subministrament elèctric<
–Va marxar l’electra i vam haver d’encendre lo llum d’oli–
EMPOSTISSAT
Plataforma de fusta. Conjunt de fustes que es podien posar i treure en els carros per dividir-los horitzontalment en dues parts. A la part de baix, i en una gran bossa, s’hi posaven estris, guarniments d’animals, sacs buits… i en la part superior la càrrega pròpiament dita: sacs plens de cereal, portadores amb raïm, palla, viatgers…
ENCABAT
Després de
–Encabat de fer trumfos, portarem a xollar la mula a ca l’Anton–
ENFERRITXAT
Encallat pel rovell
—Lo motor de la bomba està blocat perquè l’aigua l’ha enferritxat—
—Aquest cargol està enferritxat—
ENO 
Sal de fruita efervescent. Producte que alleugerava la colagror i les basques d’estómac produïdes quan s’abusava de la ingesta de determinats aliments. A Belltall feia ocasional acte de presencia després dels àpats inacabables de Festa Major, però quan calia sobretot tenir-ne una bona provisió era en el temps del porronyons que oferien les pruneres silvestres del camí de la Font de Baix. La disbauxa gàstrica que provocaven era descomunal.
—Padrina, feu-me un cossiol d’eno i ni entreu a la comuna que hi fot una fortor que esgarrife’l món—
ENREDO
Destorb, nosa, trasto. Per extensió, complicació.
—Aquest cossiol està foradat, llença’l, només és un enredo—
—A l’hora de reclamar una subvenció, tot són enredos—
ENTERA
Superfície de conreu. Antiga mesura de superfície per definir l’extensió equivalent, si fa no fa, a una hectàrea. Un submúltiple és la quartera, la quarta part.
—Pel capbaix aquest tros deu fer unes dues enteres—
ERETA
Petita parcel·la hortícola. Peça de l’hort de forma rectangular on s’hi conreaven hortalisses com enciams, tomaqueres, espinacs, bledes, cols, cebes… Eren envoltades de cavallons per evitar que marxés l’aigua quan es regaven. Entre ereta i ereta hi havia uns estrets passos per tal de facilitar l’accés als que se’n cuidaven.
—Au, ja pots anar a regar l’ereta de l’anciam—
ESBALÇAR
Estimbar, caure en un barranc
–La pobra mula s’ha esbalçat amb lo carro perquè duïe massa fato–
ESBARRIAR
Escampar. Treure una cosa del seu lloc, deixar quelcom de qualsevol manera.
—No m’esbarrios lo rebost que m’ha donat molta feinya andressar-ho tot!—
–Aquesta ventada ens ha esbarriat tota la batuda de avui!–
ESCARRASSAR-SE
Cansar-se molt, quedar esgotat
–No vajos tant de pressa que acabaràs escarrassat–
ESCASSERS
Imparell o senar. Quan els nens havien de triar equip s’amagava una mà darrera de l’esquena i un deia a l’altre: parells o escassers. L’altre contestava escassers i el primer es quedava amb parell; llavors contaven, un, dos, tres i treien els dits. Si la suma era esccassers triava el que ho havia dit, i així ara l’un, ara l’altre i per ordre anaven triant.
–Què vols, parells o escassers? Escassers!–
–No podien fer dos equips iguals perquè eren escassers–
ESCORREGUT 
Carn d’olla. Un àpat familiar tradicional pot consistir en un plat de caldo i l’escorregut, és a dir, la pilota, el pollastre, la pota de porc i tot altre tall que s’hagi posat a bullir per fer el caldo, incloent-hi additaments com ara la col, els trumfos i els cigrons.
–Avui per dinar farem escorregut–
ESCUGOLAR
Treure el cúgol de l’all. L’operació consisteix a extraure el peduncle (cúgol) de la flor de l’all quan comença a sortir perquè li treu força i impediria que l’all acabés de créixer i de formar-se en les millors condicions possibles.
–Els alls ja tenen cúgols, nem a escugolar!–
ESTRAGAT/DA
Esgotat, extenuat, cansat en extrem
—Desprès de la batuda d’ahir, vam arribar a casa ben astragats—
ETIVOCAR-SE
Equivocar-se
—Tinc fe que t’etivoques, lo camió de palla que acabe de passar és lo de cal Llorens i no pas lo de cal Maginet—