F
FADRINETA
Noieta preadolescent
–Mira quines fadrinetes més aixerides!–
FALCILLA, ANAR COM UNA
Com les falcilles, moure’s amb dinamisme i de manera diligent, anant per feina.
–I Verge…. ja en té vuitanta i va com una falcilla!–
FAMOS 
Crema miraculosa. Cosmètic hidratant a base de glicerina que a Belltall se li van descobrir efectes terapèutics fins aleshores desconeguts. Curava ferides, cremades, ampolles, picadures d’insectes, al·lèrgies, restrenyiment, mal d’orella, cefalea, grans purulents, inapetència sexual, alopècia, dolor, halitosi, morenes… Es presentava en tubs de format normal i familiar de ‘elaboración esmerada’ segons resava el fulletó.
–Vina, que et posaré una mica de famos i et passarà de seguida!–
FARAM
Conjunt de bestioles d’un corral o granja
—Ja toque nar a donar minjar a la faram—
FARESA
Angúnia, respecte
—Em fa molta faresa haver de matar lo tocino—
–Em fa molta faresa pasar pel davant del cementiri al vespre–
FER FESTES
Acaronar
–On es vist? S’han passat tot lo ball astimant-se i fent-se festes!!–
FER L’AMISTAT
Anar a besar la mà del senyor Rector. Quan el capellà passava tot passejant prop d’un indret on hi havia canalla, aquests deixaven qualsevol cosa que estiguessin fent i, de manera atropellada, anaven a besar la mà del religiós. Aquest somreia complagut i feia com si els beneís un per un. En alguna ocasió excepcional els donava una estampa.
—Si vegeu al mossèn, us guardareu de no anar a fer-li l’amistat!—
Nova! FER LLUM
Anar caminant pel carrer amb la bragueta oberta (o descordada), sense adonar-se’n.
—Ep! noi, no cal que vajos fent llum, que encara no s’ha post lo Sol.—
FER LLUNES
Sostraure un sac de gra de casa i anar-lo a vendre d’amagatotis
–L’han anxampat aquesta nit fent una lluna–
–Si no és fent llunes, poca festa major farem anguany–
FER TERROR
Expressió utilitzada per donar èmfasi a una cosa molt grossa, per remarcar-ne la importància
–Feie terror la gerenació que hi havie–
FERUM
Pudor. Olor molt desagradable, normalment de procedència orgànica.
–Cal ascurar la soll perquè fot una ferum que fa girar l’esquena–
FIADA
Persona de confiança
–No passos quimera. La Rosario és molt fiada!–
FIGARETA
Tombarella
–Txale molt fent figaretes a la pallissa–
–Si fas tantes figaretes, et marejaràs–
FITALLER
Llepafils, persona molt primmirada amb el menjar
—Sí, molt fitaller, però txerrique amb lo porró que esgarrife!—
FITER
Roc de grans dimensions molt a prop de la superfície. Roc ferm i continu sobre el qual es pot assentar el fonament d’una casa o construcció rural. Quan es llaura, però, cal parar compte amb els fiters perquè poden fer malbé l’arreu o el cultivador.
—Compte al llaurar, que per ací hi ha un fiter que us doblegarie l’arreu—
FOGO 
Insecticida líquid. A l’estiu, la proximitat de les cases a estables, corrals, solls i femers feia que la presència de mosques fos una autèntica plaga. Per combatre-les, es feia servir aquest líquid que s’aplicava mitjançant un polvoritzador d’èmbol anomenat flit. Era un producte tan fort que calia marxar de casa mentre feia efecte. Al tornar, hom es protegia amb un mocador moll a la cara i obria portes i finestres. Una catifa de mosques mortes que crepitaven en ser trepitjades, testimoniava l’extermini.
–Aquestes moscotes se’ns minjaran, vés a buscar lo fogo, de pressa!–
FOSQUER
Denúncia d’un fet amb l’amenaça de què es passaran comptes
—Ja los fosqueré jo a aquestos belitres, ja!—
—I t’ho ben juro que’t fosqueré blau si nom creus!—
FOTRE / XOTRE
Fer quelcom desplaent. Expressió usada quan algú feia quelcom que no agradava a l’altre. La forma “xotre” l’usaven més les dones, ja que semblava més pudorosa.
–Fotre, què fas?–
FULLANIUS
Destructor de nius d’aus. Vailets que trobaven gust en buidar nius quan encara les aus covaven els ous o criaven els pollets. Per extensió es qualifica també així als que malmeten qualsevol cosa pel sol plaer de fer-ho.
–Goita quins fullanius…, ja no saben on fer mal!–