L
LA PELUDA
Boira densa i freda de procedència urgellenca
–Ha gebrat, hi ha la peluda!!–
LOLA 
Sardines en conserva. Després de la guerra, les conserves de peix en llauna eren una aportació de proteïna animal gens menyspreable. Les ‘Lola’ (Huelva) eren de les més conegudes i oferien bàsicament sardines, tonyina i verat en llaunes de forma el·líptica. La canalla feia servir les llaunes buides per simular que eren camions (fins i tot amb remolc) que feien lliscar per carreteres imaginàries.
–Com que avui és Festa Major, a l’entremès també hi ficarem unes loles–
LLÀ!
Veu de comandament. Crit que es feia als animals per fer-los anar cap a la dreta. Podia tenir variables com acullà i d’altres, però l’important era que sonés clarament.
—Llààà! Ancara bolcarem, llààà!, llààà!—
LLAMAR
Interessar, recordar
–No em llame lo que pugon dir aqueixos que no van mai a Missa–.
–Jesús dolcíssim, ara no em llame el que t’anava a dir!—
LLANGOSTO / LLANGOSTA 
Insecte saltador. Els petits s’enomenen llangostos i els de mida considerable, llangostes. Es desplacen saltant impulsats per les seves poderoses potes posteriors. Pot tenir coloracions diferents d’acord amb l’ambient en què es mou. Els vailets els agafaven atrapant-los amb els dits i quan en tenien un parell els posaven l’un davant de l’altre per tal que es barallessin, fent servir llavors les potes anteriors.
LLECTÚA 
Varietat d’enciam. Es conrea a la primavera i a l’estiu. En canvi, les escaroles es fan més aviat a la tardor i a l’hivern.
—Avui farem amanida amb llectúa i tomaca—
LLICÓ
Quan sota la terra aparentment seca hi ha saó.
—Neixaran los fesols perquè, encara que no ho semblo, hi ha una bona llicó—
LLIQUERO, ANAR
Caminar de pressa
–Mira què lliquera ancara va l’Antònia!–
LLORDER/A
Brut/a, fastigós/a
–Nen, on vas amb aquestes mans tan llorderes? Passa cap el cossiol. I al ràpid!–
LLUENT, NAR
Anar abillat per a actes litúrgics o solemnitats importants. Portar el jec i les sabates dels diumenges i alhora anar ben ‘llimpio’, clenxat i pantinat.
—Goita aquesta canalla de ca la Dolores, què lluents que passen cap a Missa!—
—Mi-te’l que va lluent, i amb l’onda tan ben feta!—
LLUVIA DE ROSAS 
Revista pietosa. Publicació trimestral reservada als devots de Santa Teresita de Lisieux (França). L’editava una comunitat de religioses de Lleida. Enaltia la santedat, pobresa, castedat i dots miraculosos d–aquesta dona virtuosa a la que s’impetrava per arreglar qualsevol dificultat. Feia esment dels donatius rebuts, els casos solucionats i episodis de la vida exemplar d–aquesta santa. Als anys cinquanta, a Belltall es va donar l’índex de subscripcions per habitant més alt de Catalunya.
—Dat si t’ha arribat lo ‘Lluvia de Rosas’ d’aquest mes?—