M
MACIÀ
Captaire. Rodamón que, als anys cinquanta, formava part de la nòmina de ‘pobres’ de Belltall. Per tal de no interferir amb altres indigents, cadascun tenia un dia de la setmana assignat per passar a captar. Se’ls solia donar un rosegó de pa sec i una mica de cansalada i, en alguna ocasió excepcional, un gotet de vi. Quant rebia l’almoina, lo Macià acostumava a cantar i recitar poemes amb veu estrident, cosa que el feia encara més estrafolari. Pel seu aspecte espellifat i grotesc, feia una certa feresa als infants i per tal de atemorir-los se’ls hi deia que lo Macià se’ls emportaria si no feien bondat.
—Si no et rentes la cara, li direm al Macià que et passo a buscar!—
MANESCAL
Veterinari
—Avisa al sinyor manescal, que’m semble que aquestos porcs han agafat pestota—
MANGALA 
Bastó de passeig. Bastó amb mànec corbat fet amb branca de servera jove. Calia tensar amb una corda la branca per tal de que aquesta adquirís la rectitud i la forma desitjada quan encara era tendra.
—Amb aquest tronquet d’abre em faré una mangala perquè quan sigo vell m’ajudo a servar-me dret i a caminar—
MANTA DE PITEU
Manta per a ús personal. La portaven els ancians per abrigar-se les esquenes. Era de llana. Originalment venien de Sant Llorenç de Morunys, poblet situat entre el Solsonès i l’Alt Urgell que anteriorment s’havia dit Sant Llorenç dels Piteus.
—Padrina, poseu-vos lo piteu al damunt que agafareu fred—
MARGENDONA
Majordona. Senyora gran que té cura de la casa civil del senyor Rector.
—Vés a la rectoria, i li dones aquest confitat a la margendona—
MARMANYER/A
Bocamoll/a. Persona dedicada a embolicar la troca, a difondre rumors entre el veïnat i a xerrar més del compte.
–No en fassos cas, son unes marmanyeres!–
MASON 
Cotxe de línia. Als anys cinquanta, el servei de viatgers entre Montblanc i Tàrrega el feia l”Empresa Iglesias’ de Solivella, però era més coneguda com ‘lo Mason’, probablement perquè Mason era el nom de la casa del propietari. Disposava d’un únic vehicle.
–A quina hora passe lo Mason?–
MONTORNAR
Segona llaurada en terra de guaret. Calia que la terra que es deixava en repòs (guaret, “barbecho” en espanyol) s”anés netejant de tant en tant de males herbes durant l”anyada en què no s”hi sembrava res. Un cop feta la sembra de la terra a la que li tocava donar la propera collita, es llaurava el guaret per primera vegada (emprimar). Quan a la primavera següent hi apareixien males herbes, es tornava a llaurar (montornar) per fer-les perdre. Això esdevenia poc abans del segar, cap el juny. Fins i tot, si l”estiu era plujós i al setembre tornaven a sortir males herbes, es llaurava una tercera vegada. Poc després, a l”octubre, es feia la llaurada definitiva i es sembrava per a la collita següent.
MORAL, SER
Presència d’humitat. Quan al matí hi ha mullena (per boira ploranera o rosada) es diu que és moral. Aleshores el vegetal —tiges de cereals, sigrons, alls, etc.— és tou, i va bé per treballar-lo perquè no es trenca.
—Aprofitem que avui és moral per nar a cullir’ls alls—
MULA GUITA
Mula rebel. Mula propensa a etzibar cosses. Calia no passar pel seu darrere.
–Vés amb compte amb aquesta mula que és guita!–
MUNDO 
Bagul gegantí. Bagul de mides considerables amb tapa de volta on s’hi desava tota mena d’andròmines: roba dels avantpassats, escriptures, llibres i diplomes escolars, fotografies, retrats d’estudi, imatges religioses, relíquies de sants, benediccions, estampes, cartes d’éssers estimats, perfums rancis… Potser precisament perquè s’hi podia trobar qualsevol cosa, se’l coneixia per ‘mundo’. Pesava molt i per moure’l calia avisar pel cap baix a un parell de mossos ben valents.
MUSIQUES
Peces musicals. Pronunciada amb l’accent sobre la síl·laba SI.
–Per Festa Major va venir ‘La Segarrenca’ i va tocar molt bones musiques—