P
PALEAR
Disputar, discutir acaloradament, feinejar, barrinar
—Aquestos dos no s’han fet mai. Sempre que es veuen, s’acaben paleant—
—Lo Lluís sempre palee amb alguna cosa, no pare mai—
PALE(I)AR
Ser actiu, estar en constant ocupació. També s’aplica en el sentit d’interferir en alguna cosa, de ficar cullerada en tot. La I intervocàlica pot desaparèixer, segons el parlant.
—Sempre paleeu per alguna cosa Vós, giqueu-ho estar—
—Sempre paleien ells, no paren mai—
PALLADA
Menjar que es preparava pels animals cada dia abans d’anar a dormir amb palla: una bona aspergida d’aigua i farina d’ordi escampada per damunt.
—Nen! Vés a buscar una galleta d’aigua que començo a preparar la pallada—
—Està tan cansat que ja fa fer la pallada al pubill—
PANTINADOR
Cambra de servei, lavabo 
—Que algú omplo d’aigua lo dipòsit del pantinador que a l’aixeta ja no n’hi raje ni gota—
PARICIÓ 
Presència celestial. En temps de profunda devoció religiosa, no és estrany que, de tant en tant, algú assegurés que havia vist a la Verge o a un Sant important.
—No t’ho cregos si vols, però la Doloretes m’ha dit que se li va parèixer la Marededéu en un esbarzer envoltada d’àngels!—
PERCIGLÀS 
Plexiglàs. Un dels primers plàstics que es va fer servir en la vida quotidiana. En tires fines era flexible i, fins i tot, força dúctil, però en gruixos superiors era rígid i semblava vidre. L’aparició als anys 50 d’aquest nou material va causar un gran impacte a Belltall, i sobretot entre la gent jove, pel seu aspecte lleuger i transparent i els seus colors tan vius i brillants. Cada dia es podien adquirir més productes fets amb aquest material com ara ulleres de sol, impermeables, gorres, sandàlies, bosses de mà, estovalles, coberteria, etc.
—Nois, neu a cal Maginet que comprant una rajola d’elgorriaga et regalen una visera de perciglàs—
PESCADOR
Pecador. Deformació fonètica dels anys 50 que amb el pas del temps es va anar imposant en un dels càntics imprescindibles de la processó del Sant Enterrament del divendres sant. La estrofa deia així: “Per vostra Passió sagrada, adorable Redemptor, perdoneu altra vegada aqueix pobre pescador!”. En lloc de pecador, és clar. Segurament la van iniciar els infants o els escolanets, però la van adoptar finalment els adults. Els intents de successius rectors per redreçar la situació no van reeixir.
PESTO
Lloc, espai
—Fes pesto per la mula!—
PILLANC
Roba de mala qualitat. Roba aprofitada, sargida, inapropiada…
—Per Festa Major no et vull veure portant aquests pillancs!—
POPA
Teta, mamella
—Au, ja va sent hora de donar la popa a aquesta criatura tan rebonica—
PORRONYONS
Fruita silvestre. Espècie de pruna silvestre de mida més reduïda i gust molt aspre si no es menja al seu punt. La seva ingesta en quantitat provoca unes cagarines considerables. A la costa del camí de la Font de Baix hi ha uns quants arbres molt visitats que encara en donen (de porronyons i, segons com, de cagarines).
—Lo molt golafre s’ha afartat de purronyons i ara té un mal de panxa i unes cagarrines impressionants—
POTAX 
Sobret amb pols per a rebosteria. Tot i que en principi era un pols que es comercialitzava per a fer flams, a Belltall es feia servir per a tota mena de plats de rebosteria casolana. Amb aquest producte es preparava crema, pasta de pastís, de braç de gitano, mones, coca, melindros… Als anys cinquanta el fabricava Tasada & Beltran, la casa que també feia la ‘Sopa Prisa’.
—Vebaige, si tinguéssiu un sobre de potax, ara mateix us faria una crema de postre—
PRESENT, NO EM VE
No recordo. No saber situar en la memòria un fet, una persona, un pensament, una cara…
—Ara mateix no em ve present quan t’ho vaig dir—
PUDÉ
Potser
—Pudé són coses meves, però la Maria Eva m’ha picat l’ullet, t’ho juro davant de Déu—
PULLITA
Mantellina de forma acampanada reservada per a les grans solemnitats
—Per Festa Major pose’t la pullita per nar a Missa, que faràs patxoca—