R
RAM
Pluja de curta durada
–A mitja tarda va caure un ramet que va anar d’allò més be pels espinacs—
RAMPILL
Estri de la pagesia. Mena de rasclet que es feia servir, sobretot, al segar.
—Passa lo rampill que hi han moltes espigues pel terra—
RASTOBLAR
Acció de sembrar un tros dos anys seguits, sense haver-lo deixat de guaret, és a dir, sense donar-li un any de repòs. Vindria a ser el contrari de ‘montornar’.
–Tot lo rastoblat fa més mala cara per la secada–
–Si rastobles li has de tirar més adob–
RASTOLL 
Tija o branca dels cereals —blat, civada, ordi, sègol…— que, després de segats, roman dreta i ferma sobre el terra unida a l’arrel. Passat l’estiu i abans de començar a llaurar, els pagesos aprofitaven el bon temps per cremar el rastoll amb la resta de palla abandonada pel tros, i aprofitaven per cremar també els esbarzers i tota mena de malesa dels marges de les parades.
—Neu amb compte de no punxar-vos amb lo rastoll—
REBOLL, ANAR AL 
Morir, traspassar. El reboll és el majestuós arbre, varietat del roure, que queda a l’esquerra de l’entrada del cementiri de Belltall.
–Ai, aviat em portaran al reboll!–
REIXOS 
Reis d’Orient
–Que li han dut a aquest txiquet anguany los Reixos?–
REPARAR (1)
Adonar-se, fixar-se
–Vebaige… no hi havia reparat pas amb això!–
REPARAR (2)
Aixoplugar
–Plou a bots i barrals, haurem de buscar un lloc més reparat per desar-nos–
REPIXO 
Boira ploranera
—Avui amb aquesta boira tenim repixo, demà sirà moll—
RETIRO, ANAR A
Desar-se a casa
–Au nens, que ja és tard i és hora d’anar a retiro–
ROMANCER
Persona de lenta resposta, poc activa
–Ui!, no esperos pas que t’ho fasso aviat això, és molt romancera–
RUSSER
Arrocer, arrucer, rocer. Paret o indret rústic on es va a prendre el sol quan fa fred, o la fresca quan fa calor, i/o a guarir-se del vent. Probablement és una degeneració de ‘recer’.
—Nem a la russer del pati, que s’ha girat una marinada molt forta.