S
SACATERO
Bergant, murri. Persona que treu profit de qualsevol situació, fins i tot, si cal, de la desgràcia d’altres. Vindria a ser l’equivalent als mots espanyols ‘pícaro’ o ‘pillo’.
—Ai, lo molt sacatero, no te’n fios!—
Conjunt religiós itinerant. Grup amb les tres figures clàssiques de la Sagrada Família posades dins d’una caixa de fusta en forma de capelleta que anava de casa en casa. Se la posava en lloc destacat per tal que presidís el rés del rosari. En cada casa hi romania uns 10 dies i els més pietosos li encenien una llàntia. Una ranura en la part inferior invitava a fer-hi una aportació. Finalitzava el seu recorregut a la Rectoria, on es buidava el seu contingut pecuniari, per recomençar l’itinerari tot seguit.
—Ai, Déu meu Sinyor! Ancara no heu anat a portar la Sagrada Família?—
SANAXO
Caixa o bossa de cuir de grans dimensions. S’utilitzava per a posar-hi les begudes, el menjar (que anava en carmanyoles d’alumini), el pa, la bota de vi, els coberts i altres. Era molt semblant a les valises que duien els repartidors del correu, però més gran i més fonda i amb una tapa abatible que es tancava amb corretja i sivella. La part exterior anava xapada amb lletres fetes amb incrustacions de metall plata amb les inicials del cap de la casa a la que pertanyia. Quan la família feia un viatge en carro, els trajos de mudar es posaven també en el mateix senatxo, però en compartiments separats.
SANDERI
Enteniment
—Està tan esmaperduda que semble com si hagués perdut lo sanderi—
SANT LLUC, SANT MARC, SANTA CREU, SANTA BÀRBARA GLORIOSA NO ENS DEIXEU!
Invocació religiosa. Jaculatòria que es recitava repetides vegades en situacions de gran tribulació, com ara durant les tempestes elèctriques estivals. De vegades aquestes eren de una violència extrema, fins al punt que els habitants de la casa es desaven sota el llit on creien trobar cert recer. El prec s’anava repetint una i altra vegada, alhora que s’hi intercalaven oracions i, fins i tot, el rés del sant rosari.
—Jesús dolcíssim, protegiu-nos del mal… Nen, passa sote el llit, depressa… No vull!… Resem plegats: Sant Roc, Sant Lluc, Sant Marc…—
Il·lustracions. Fins ben entrat el segle XX, gairebé els únics texts que anaven acompanyats d’imatges eren els llibres de religió on hi apareixien escenes bíbliques, marededéus i… sants. Llavors, i per extensió, a qualsevol il·lustració d’una revista, fulletó o llibre se l’anomenava ‘sant’.
—M’agrade lligir aquest receptari de cuina perquè porte molt sants—
Sargantana
—A les sargantilles, si lis talles la cua, lis hi torne a créixer!—
SEC
Prim, gairebé esquàlid
—De quina dona em parles? D’aquella tan seca?—
SEFRO
Mantellina. De forma rectangular, podia ser de tul o de gassa. Era la primera que es posaven les fadrinetes. Es considerava la mantellina ordinària per anar a Missa.
—La padrina porte un sefro molt tupit—
SERVAR
Sostenir, guardar. Aguantar i vigilar una cosa durant un breu període de temps.
—Serve’m los arpiots mentre baixo del carro!—
Servei militar
—Ai xiqueta, estic trasbalsada… al noi li ha tocat fer lo servici al Sàhara!—
Beguda refrescant. Pols carbònica que, en contacte amb l’aigua, produïa una efervescència molt agradable i refrescant. Es prenia com a refrigeri al tornar de les esgotadores jornades dedicades al batre durant l’agost. La més coneguda era la de la casa Bragulat. La gasosa era d’ús més aviat restringit als bars.
—Quan arribem a casa em faré un cossiol de sidral, estic assedegat!—
SILENSIOS
Espardenyes que, per la seva comoditat, portaven les persones que patien dels peus.
—Roseta, porte’m los silensios que no puc donar un pas més—
Càntir petit enfosquit
-Nen, ves a umplir lo silló i la cantireta a la font, que diuen que ja torne a rajar-
SINA
Tòrax superior. Espai que queda entre la peça de roba davantera i els pits. Terme raríssim fora de Belltall.
—Pose’m una mica d’aigua a la sina que avui fa molta calor—
—Lo molt galifardeu li va posar la mà a la sina a la Sisqueta!—
SINTIR
Oir, escoltar
—No cridos tant… que ja et sinto!—
SISQUERE
Si al menys, tant de bo…
—Sisquere anéssiu a Missa un cop al any!—
—Sisquere us talléssiu los unglots dels peus amb les tisores de podar, no em caldrie apriar les de cusir tan suvint!—
SOGUILL
Lligam flexible fet amb fils de cànem torçats. Corda de gruix situat a mig camí entre el vencill i la soga.
—Pren lo suguill per lliga’l sac—
Tancat on s’engreixen porcs
—Cal escurar la soll perquè la pudor de ferum ja arribe al minjador.—

