T
TALEA
Constància i habilitat per aconseguir quelcom
—Per convèncer a la dona li va caldre molta talea!—
—No te’n fios que me pareix que lo Pere ja n’està taleant alguna—
TALL
Menja. Nom amb el qual s’identificava el plat del àpats diaris amb contingut proteínic d’origen animal. Normalment l’aportaven aliments com els ous, la cansalada, el badejo, les arengades, les sardines en llauna, el confitat de porc, els embotits… De tant en tant un conill o un pollastre, però poca cosa més. La carn de vedella o de be era gairebé desconeguda. Calia anar a Tàrrega a comprar-la i no se’n podia comprar gaire perquè no hi havia frigorífics on guardar-la.
—Tieta, que hi ha de tall avui?—
TATÀ
Germà gran. Mot afectuós amb el que es coneixia el germà més gran de la família. Si es tractava de una noia, se li deia ‘la Tata’. Era com una referència pels germans més petits, ajudava als pares en la vigilància, cura i repressió d’aquells.
—Goita lo que m’ha fet lo Tonet, ho diré al Tatà!—
TENIR FE
Creure, pensar. A banda de la seva connotació religiosa, a Belltall vol dir expressar una opinió, un parer, una creença, un judici.
—Tinc fe que ja t’ho havia dit abans això!—
TOCADA I POSADA
Persona displicent i creguda de si mateixa
—No l’amoïnos amb aquestes foteses, la Rosita es molt tocada i posada—
TORNE-MO’N
Tornem-nos-en
—Torne-mo’n anrere que ací és fosc i em fa faresa entrar-hi-
TORRETA 
Maceta troncocònica per plantar-hi flors de temporada
—Goita quin bé de déu de torretes amb petúnies de tots colors!—
—Hem d’entrar totes les torretes a la botiga perquè no es glaçon los geranis—
TOVALLOLA
Bufanda
—Padrí, poseu-vos la tovallola que fa fred—
TRAÇAR, ANAR A
Anar a caçar seguint el traç dels conills o llebres que havien deixat a la neu quan sortien a menjar al cap d’un parell de dies de la nevada
—Com que fa un bon solet, nirem ben asmorzats i tapats cap a traçar fins al migdia—
TRAS… TRAS!
Veu de comandament. Crit amb el que es manava als animals (mula o matxo) a que es fessin enrere sense donar-se la volta. El pagès els havia de acompanyar perquè, d’altra manera, els animals no sabien fer-ho sols. Probablement, la paraula deriva del localisme ‘detrás’.
TRASBALSAR
Afectar, trastornar, afligir en gran mesura
—Es va trasbalsar quan se li va morir l’home—
TRIBULACIÓ 
Mal temps, sobretot marcat pel vent fort
—Verge Santíssima!, … quina tribulació que s’ha girat aquesta tarda!—
TUNO
Espavilat, murri. Persona poc de fiar, que et pot fer una mala passada, que et pot ensarronar quan menys t’ho pensis, galifardeu…
—Ai, que n’és de tuno aquest!—
TUPINA 
Part del tocino que es conservaba en oli de fregir-lo (confitat)
—Avui hi ha confitat de tupina amb tomaca—
TXALAR 
Passar-s’ho bé
—A Festa Major vaig txalar d’allò més!—
TXELA, FER UNA
Fer un foc breu, però intens
—Amb una txela ja mos ascofarem prou—
TXERRICAR 
Beure a galet fent soroll. Beure del silló o del porró fent petar el rajolí a través de les dents i la llengua. Es feia per mostrar el plaer que sentia el que paladejava i engolia el vi.
—Padrí, mireu de no txerricar que fa lleig!—
TXINXOLLAR
Sacsejar
—Per natejar ampolles va bé txinxollar-les amb aigua i arena dintre—
TXUM, BEURE A
Beure amb els llavis amorrats al galet del càntir o del porró
—No begos a txum, que alego tot quede bavat!—
TXUMATE
Beguda edulcorada. Beuratge de gust semblant a un remei casolà ensucrat que es prenia al café o quan un nen estava malalt. Es comprava a cal Fuster, a cal Marçal o a cal Feliuet. És probable que la paraula vingui del verb ‘txumar’, és a dir, beure amb els llavis amorrats a l’ampolla o al galet.
—Lo nen no té gana, haurem de donar-li un txumate—