V
VAE!
I tant que sí!
—Ja ho crec que tot sortint de Missa anireu a doctrina, …vae!—
VEBAIGE!
I ara! Interjecció que es fa servir per expressar sorpresa, incredulitat, desconcert…
—Vebaige, no m’ho esperava pas això!—
VENCILL
Soga, corda. Corda no gaire gruixuda amb la qual es lligaven les garbes o els sacs ja plens de gra. Els pagesos més hàbils lligaven les garbes amb el propi cereal.
VENTADORA
Peça de roba molt lleugera i fresca que es posaven els homes a l’era perquè no els entrés pols. Tenia forma de brusa però amb caputxa i se solia cosir per les dones de la casa.
—Al teu home li hauràs de surgir la ventadora perquè se l’hi ha escagassat per sote la màniga—
VES…
Expressió de desconcert, estranyesa, desànim, fatalitat
—Sí, ves, mira, la pedregada ens ha foscut tot l’anciam al carall!—
—Lo Rosendo ens ha deixat ancara jove, ves…—
—Sí ves, buscaba unes sebes i m’hai trobat aquesta bala—
VIATJANT, LO 
Agent comercial itinerant. Al Belltall dels anys 50, el viatjant per excel·lència era qui portava la representació dels magatzems ‘La Innovación’ de Valls. Quan la confecció de trajos i vestits no s’havia industrialitzat, comprar-se un vestit ja fet no era possible i calia primer tenir el teixit i anar després a sastres o modistes a prendre mides i fer les provatures. El viatjant de Valls venia un parell de vegades l’any i aplegava, al menjador d’una casa, les dones deleroses per veure i comprar teles. Amb la seva oratòria i el florit mostrari tèxtil que portava, deixava embadalits als presents.
—Verge Santíssima…, això tan extremat que li has comprat al viatjant no gosaria pas jo de posar-m’ho per nar a Missa!—
VINICÍ!
Veu de comandament. Crit que es feia als animals per fer-los anar cap a l’esquerra. Hi havia variables de lletres com minici, o mineci i d’altres, però l’important era que sonés ven clar.
—Vinicí!, mira que n’és de tossuda la tordilla!—
VISTAIRE
Xicot en recerca d’esposa. El vistaire feia periples programats i visitava masies i cases bones per conèixer xicotes en edat de casar, ja una mica madures. Era invitat de la casa, feia conversa i dinava amb la noia, sempre acompanyada dels seus pares. Amb tota franquesa preguntava per l’edat de la xicota, el dot que li correspondria, relacions anteriors…, a la vegada que també declarava la seva part. Si a ambdues parts la relació els semblava adequada, el casori esdevenia en poques setmanes. El mot equivalent en espanyol és ‘ojeador’.
—M’han dit que avui ha passat un vistaire de Ciutadilla per cal Cabaler el Curt!—