Sabent cultivar la terra, els homes van deixar llavors d'errar buscant aliment. Al costat de l'aigua per a regar, al costat dels rius, van trobar llocs on assentar-se. Allà van construir les primeres ciutats. Com que per aquells tamps els humans veien el seu destí escrit als estels, l'astronomia era una de les activitats més respectades. Ho era perquè els qui l'exercien, els astrònoms, sabien calcular, sabien fer representacions d'allò que veien i, amb ajuda d'operacions numèriques, eren capaços de preveure algunes aparences del cel. La mesura i els números, tan útils per predir fenòmens naturals, van servir també per a l'intercanvi i la convivència. Les ciutats antigues van il·luminar oficis que es distingien per la necessitat de mesurar i comptar: arquitectes, decoradors, recaptadors d'impostos... A les ciutats se sentien diàlegs com el següent: "T'ofereixo deu gerres de vi a canvi d'un sac de blat dels que a tu et sobren". El comerç va promoure la necessitat d'ampliar el territori on s'intercanviaven els béns. Les ciutats es van establir llavors més enllà dels rius i s'instal·laren al costat dels mars.