Un d'aquests mars, el mar Mediterrani, va donar la llum a un grup de pobles disposats a pensar i reflexionar amb llibertat sobre les coses del món. Els números i els mètodes de càlcul van ser rebuts per aquelles persones observadores com una font de coneixements. Pitàgores, per exemple, va arribar a conferir als números un valor sagrat, gairebé diví. Al segle VI aC., Pitàgores deia: "Tot el que es coneix té un número, sense el qual res no es pot comprendre". De l'habilitat de comptar amb els números va sorgir la ciència de l'Aritmètica; de l'habilitat de mesurar àrees i volums naixeria la ciència de la Geometria. Aritmètica i Geometria són coneixements teòrics fonamentats en lleis establertes íntegrament pels propis humans, no per éssers imaginats. Amb l'ajuda d'aquests coneixements, la cursa empresa per interpretar els misteris de la naturalesa es va accelerar. En temps de la Grècia antiga hi hagué qui arribà a construir una màquina per fer càlculs elementals. Tal màquina, amb els seus mecanismes per a comptar, podia ser impulsada amb vapor d'aigua. Però llavors hi havia llavors escrives i esclaus per fer totes les tasques, per feixugues que fossin. En aquest temps, la màquina de calcular, de la mateixa manera que l'ús del vapor, no era el resultat d'una necessitat, sinó d'un capritx.