Introduí unes monedes i el joc va començar. L'aranya semblava que, a voltes, perdia l'enteniment i construïa la xarxa sense cap ni peus; contra aquells deliris calia donar els angles correctors. Robin, sense gaire entusiasme, encertà poques vegades els càlculs. 

Al cap de poc era difícil trobar alguna harmonia en els polígons concèntrics dibuixats. Sobre la pantalla quedà al final un garbuix de traços que semblava la tela d'una aranya al·lucinada. Robin fou notificat de la seva posició entre els jugadors, la 63, i acceptà sense importar-li que mai no es mouria del grup de mitjania. 

Una mica descoratjat per la mala actuació, Robin va decidir que li convenien els simuladors mecànics, jocs que el feien pensar i calcular poc. 

Va veure de lluny el rètol anunciador: "Cavallets. No recomanable per a estatocists inestables". 

No va haver d'esperar gaire temps abans que un seient quedés lliure. Connectà un electrode sobre cada os temporal i un altre sobre el front; un quart, el va entefonar a les foses nasals. A la pregunta que formulà la pantalla "nivell de força centrífuga", Robin contestà "4", ell no era dels qui feien dels cavallets una causa de mareig. Pel que fa al paisatge teclejà "vista sobre el parc", que era en realitat la panoràmica més allunyada.