Els sis contes que componen  Relatos del asombro es desenvolupen dins una peculiar i elàstica manera d'entendre la ciència-ficció. Xavier Berenguer ens introdueix en un recinte ficcional poc recorregut a les llengües ibèriques. 

Diferents situacions -un aparell que capta emocions humanes, un viatge per un enigmàtic desert, un ordinador que recorda melancòlicament la poesia de Baudelaire, etc.- condueixen cap a un propòsit comú de la literatura imaginativa i l'atmosfera poètica. 

Però la sorpresa és el veritable mòbil d'aquest llibre, precisament perquè l'home pot perdre aquesta capacitat seva tan essencial si no es protegeix de l'alienació a què el poden sotmetre els seus propis artefactes tècnics.

Relatos del asombro no és un llibre de ciència-ficció en el seu sentit més clàssic, els seus relats es desenvolupen, amb equilibrada solvència narrativa, entre l'afany d'aventura còsmica de l'home contemporani i la soledat a la qual aquesta aventura el pot condemnar.