Trevor va tancar la comunicació amb l'Hèrcules decidit a prescindir del consell i a recordar Àlex. 

Va recordar quan el va descobrir al capdavant d'una biblioteca. En lloc de gestionar les entrades i sortides de llibres, de sobte es dedicava a recomanar-los: 

-Escolti com parla Zaratustra- deia per exemple. -Oblidi's d'aquests cants, agafi els de Leopardi... -Sisplau, llegeixi Lucreci a "De rerum natura". 

Amb el temps les iniciatives d'Àlex augmentaren de to, al final es negava a prestar un determinat llibre si no era del seu grat; deia preferiria no fer-ho com l'escrivent de Melville. 

Quan Àlex fou substituït per un altre ordinador més obedient i molt menys afeccionat a la lectura, Trevor no va parar fins que aconseguí rescatar-lo de la biblioteca i instal·lar-lo a la seva nau de transport. Al cap i a la fi, va assegurar a la companyia, només era una mena d’entreteniment i no representava cap risc. 

Més que un entreteniment, Àlex es convertí en el company de viatges més apreciat per Trevor. Ningú no li havia suggerit tantes coses, ningú no era capaç de donar als vols aquella intensitat. L'acompanyava amb poemes, amb passatges acomptedament seleccionats i extrets de la literatura universal com posseït per un sentit de la bellesa fora del normal. 

Trevor va rememorar llavors els últims minuts amb Àlex i la seva insòlita petició. 

-Senyor, -va dir dubitatiu- aquesta vegada he de fer-li una demanda... però no la hi formularé explícitament... he pensat que la millor manera de dir-la és fent una mica de literatura... Jo mateix he escrit alguna cosa que vull presentar-li... Vostè ho entendrà... desitjo que rebi la meva demanda amb benevolència... 

Va fer una pausa i en l'advertir la sorpresa de Trevor, va continuar: -Veurà... amb aquesta modesta contribució intento fer renéixer la figura d'Hal, l'ordinador d'un conte d'Arthur Clarke... Aquí va una declaració de Hal: