Les societats prehistòriques del paleolític eren nòmades i la seva activitat econòmica era depredadora o de "subsistència" (caçadors i recol·lectors), però en un esforç d'adaptació al medi van anar evolucionant cap al sedentarisme i cap una activitat productora (ramaders i agricultors). Aquests canvis es consoliden al període neolític i han arribat fins avui, portant pràcticament a l'extinció el model de vida anterior. Però és ja al mesolític (10.000-5.000 a.C.), etapa prehistòrica situada entre el paleolític i el neolític, quan trobem les primeres evidències arqueològiques de manipulació d'animals i plantes, que es comencen a diferenciar dels seus ascendents salvatges per les seves variacions genètiques i morfològiques Ñper exemple, l'estructura de les llavors o la forma i la grandària dels ossos dels animalsÑ i conductuals Ñper exemple, en els animals es redueix l'agressivitat. Entenem, doncs, que la domesticació de les plantes i els animals és el resultat de la pràctica, generació rere generació, d'aquestes noves estratègies productives.

L'arqueologia encara no ha estat capaç d'explicar amb seguretat les causes que van promoure aquest canvi d'estratègia econòmica, però sí es contemplen diversos motius que hi poden haver intervingut independentment o en conjunt. El més significant és el canvi climàtic que es produeix ara fa uns 14.500 anys: es passa d'una època glacial (plistocè) a un clima més benigne (holocè) que arriba fins els nostres dies i que va provocar un augment de la vegetació. Alhora es produeix un increment demogràfic i les poblacions humanes tendeixen a sedentaritzar-se, fenomen que permet l'atenció i l'explotació intensiva dels camps de conreu i dels animals mantinguts en captivitat.

El procés de neolitització -també la domesticació- va iniciar-se, principalment, al Pròxim Orient, i des d'allà es va estendre a Europa i la resta de territoris. Les noves espècies animals i vegetals domesticades Ñrecordem que es consideren espècies diferenciades de les originals salvatgesÑ es van estendre des d'aquesta zona geogràfica. Les principals espècies animals domesticades van ser:

a) El gos (Canis familiaris): sembla que va ser la primera espècie domesticada, al final del paleolític, i la seva funció està més vinculada a la protecció i la companyia més que no pas a la producció de recursos alimentaris, tot i que algunes cultures l'han criat amb aquesta finalitat.

b) El porc (Sus domesticus): variant domèstica del porc senglar, espècie que existia a tota Euràsia. Segurament va ser el primer animal criat amb fins productius.

c) L'ovella (Ovis aries): el seu ascendent salvatge, el moltó del Pròxim Orient, demostra que el focus de domesticació fou aquesta zona.

d) La cabra (Capra hircus): el seu ascendent salvatge també pertany al Pròxim Orient.

e) La vaca, el brau i el bou (Bos taurus): com en el cas del porc, el seu ascendent salvatge estava estès per tot el continent eurasiàtic, però sembla que es va domesticar entre el Pròxim Orient i l'êndia.

El porc, l'ovella, la cabra i els bovins van ser les principals espècies en les quals es basaria l'economia de producció animal a partir del neolític. També cal tenir en compte que els beneficis de la seva cria no devien ser exclusivament alimentaris, sinó que també proporcionaven força de treball i altres primeres matèries (per exemple, pells).

D'altra banda, les principals espècies vegetals domesticades al neolític i de més importància econòmica van ser:

a) Cereals, dins dels quals cal destacar diversos tipus de blat (Triticum monocum, Triticum turgidum, Triticum aestivum) amb ascendents al Pròxim Orient i els Balcans, i l'ordi (Hordeum vulgare), que s'estén per la Mediterrània oriental fins a l'Àsia central.

b) Llegums, estesos pel Pròxim Orient i la Mediterrània. Les espècies domesticades més importants van ser els pèsols (Pisum sativum), les llenties (Lens culinaris), els cigrons (Cicer arietum) i les faves (Vicia faba).

Les conseqüències de l'adopció de l'estratègia econòmica de producció van ser diverses. En primer lloc, l'acumulació dels recursos dóna peu a un seguit de diferències socials dins dels grups humans, que per primera vegada van més enllà de les clàssiques d'edat i sexe. Els recursos vegetals i animals serveixen com a referència de prestigi social, motiu pel qual es produeix una jerarquització dels membres de la comunitat, que acabarà conduint als primers cabdillatges i als primers Estats de l'Antiguitat. D'altra banda, segueix augmentant el creixement demogràfic, però alhora apareixen noves malalties contagioses. Algunes d'aquestes són conseqüència de la convivència dels humans amb els animals, cosa que abans de la ramaderia no passava. També es produeixen les primeres fams generalitzades Ñquelcom poc freqüent per a les societats depredadores del paleolític, ja que normalment disposaven de recursos suficientsÑ, fams degudes especialment a la fallida de les collites. L'explotació de les espècies domesticades porta també nous aliments. La llet n'és l'exemple més clar: de ser un aliment que en estat natural solament es consumeix per via materna durant la infància, ara, amb la ramaderia, pot ser consumit al llarg de tota la vida. Alhora, això genera canvis en el cos humà, que, progressivament, esdevé tolerant a la lactosa.

Ja per acabar, cal destacar que amb els nous sistemes productius foren modificats molts dels estris que ja existien per a adaptar-los a les noves necessitats, i van aparèixer nous elements i tècniques de fabricació que fins aleshores no s'havien documentat, potser perquè no calien, però també perquè la domesticació d'animals i plantes va proporcionar noves primeres matèries. Ens estem referint, per exemple, al desenvolupament de la ceràmica Ñque es feia servir per fabricar contenidors que emmagatzemaven uns excedents productius que fins ara no es generavenÑ, a noves eines de pedra polida, a la fabricació de teixits amb fibres vegetals (cànem, lli...) i animals (llana), i a l'explotació dels recursos minerals per a fer eines o joies, possible pel fet que amb l'aparició d'un excedent productiu ÑriquesaÑ alguns individus es poden dedicar a altres activitats no subsistencials.

BIBLIOGRAFIA

Binford, L.R., En busca del pasado. Descifrando el registro arqueológico, Barcelona, Ed. Crítica, 1988

Burenhult, G. (ed.), De la Piedra al Bronce. Cazadores, recolectores en Europa, çfrica y Oriente Medio, Barcelona, Ed. Debate/Círculo de Lectores (col. Atlas culturales de la Humanidad), 1994.

Champion, T. et al., Prehistoria de Europa, Barcelona, Ed. Crítica, 1988.

Cohen, M. N., La crisis alimentaria de la Prehistoria, Madrid, Ed. Alianza, 1981.