imatge ampliada
bisó d'Altamira (-30.000)
Representació del món

Representació del món. "Bisonte de Altamira". Per M. del Mar Soler Andreu

Un remot antecedent de la tridimensionalitat i del propi mapa de bits podrien ser, per què no, les pintures rupestres. En les representacions que podem trobar a les coves d'Altamira, prop de la població càntabra de Santillana del Mar, s'insinua una clara intenció per representar volums aprofitant els relleus de les roques i les ànsies perquè cada petita variació en la part pintada contribueixi a configurar un sentit global que determini l'element representat.

El reconegut Bisonte de Altamira, forma part del conjunt de pintures rupestres que representa per a Espanya la primera manifestació pictòrica de la Història de l'Art. Encara que les fonts no es posen d'acord respecte la antiguitat de la obra, aquesta sembla ser del any 30.000 a.C.

El 1879 va ser l'any en que Maria Sautuola, filla de l'erudit en paleontologia Marcelino Sanz de Sautuola, descobreix les pintures mentre acompanya al seu pare en busca d'evidències arqueològiques. Aquest immediatament les relaciona amb la prehistòria i l'home del quaternari; concretament les data en el Paleolític Superior, període magdaleniense. Prehistoriadors francesos l'acusen de falsari per dir que eren tan antigues i l'arriben a acusar també d'haver-les pintat recentment. Asseguraven que l'home prehistòric no tenia la tècnica suficient per realitzar unes pintures tan perfectes com les d'Altamira, a més a més, el colorit no podia ser tant nítid després de tants anys.

No va ser fins al cap de vint anys del descobriment de les coves que es comencen a succeir els descobriments de coves amb pintures rupestres similars al sur de França, ja no era possible seguir negant que les pintures fossin originals del període que apuntava Marcelino. En aquell moment però, Marcelino ja havia mort i el reconeixement arribava tard.

Tot i que en el conjunt hi podem trobar nombroses i interessants pintures rupestres, cal destacar però l'especial protagonisme que cobren les figures de bisons, el nombre de les quals s'estén a trenta vuit al llarg del sostre de la sala principal, la anomenada "Sala de los Polícromos", una volta de 18 metres de longitud per 9 d'ample. Els animals en qüestió apareixen de peu, mugint, estirats o amb el cap girat.

D'aquestes trenta vuit pintures, però la més representativa és la del "Gran Bisonte de Altamira", en aquesta figura es pot observar com la postura de l'animal es troba determinada totalment per la forma de la roca que li dóna cos.

L'artista d'Altamira grava primer sobre la paret de la cova la figura desitjada amb una pedra afilada. Posteriorment pinta damunt d'allò gravat , marcant el contorn en negre amb carbó vegetal. Dins del contorn pinta en ocre aconseguit a partir de òxid de ferro en pols i també en vermell. Utilitza aigua per tal de diluir els pigments i els aplica o amb la mà o amb un tampó de matèria vegetal o bé per la tècnica de la aerografia que consisteix en bufar a través d'un os buit i projectar . El resultat són figures molt realistes amb molts detalls (morro, ulls, pelatge, sexe, cua), coneix molt bé la anatomia i el comportament d'aquests animals ja que els caça per tal de menjar-se'ls. El pintor s'il·lumina amb làmpares de tuétano, que donen llum intensa i neta i no ennegreixen les parets. El sostre de policroms de la cova d'Altamira tenia originalment una alçada de 1 metre sobre el terra, l'artista,per tant, deuria treballar en incòmodes postures.

Així doncs, es van utilitzar tots els medis d'expressió pictòrica coneguts fins aleshores: la pintura amb pinzell, la pintura bufada, la pintura restregada, el gravat, el siluetat, i els efectes de sombrejat entre d'altres. Hem de veure aquestes tècniques com a antecedents del que s'anirà adoptant durant tota la Història de l'Art fins a arribar a tècniques actuals com per exemple la rotoscopia.

Davant d'aquests prodigiosos bisons, plens d'elegància i de força, val la pena preguntar-se si els homes del paleolític eren, com alguns pensen, salvatges i toscs.

La humitat natural de la cova va fixar i mantenir la frescor dels colors. De totes maneres es calcula que un desprendiment de les roques ara fa 13.000 anys, en va tancar la entrada i la va aïllar totalment de l'exterior. Les pintures van quedar doncs sumides en el silenci i la foscor durant segles.

En aquestes pintures l'ésser humà mostra un decidit intent per tal de representar d'una manera tant real com la seva ment i utensilis li permeten. De totes maneres un dels sentits que s'atribueixen a aquestes pintures parla no tant de l'embelliment decoratiu com d'una necessitat humana de dominar de manera conceptual la naturalesa. El fet de que les pintures es trobessin en zones recòndites, de difícil accés i contemplació apunta a que l'artista podria estar pintant els animals que després caçaria el clan. Molts animals del conjunt apareixen amb armes clavades o els falten parts del cos (per exemple aquells bisons que apareixen sense cap); faria referència potser a una mena de vudú per tal de propiciar la caça, de l'èxit de la qual dependria la supervivència del clan. Probablement el bruixot d'aquests rituals màgics fos el mateix pintor.

La visita de persones altera el microclima de la cova (humitat i temperatura i fa malbé les pintures. S'ha limitat les visites i s'ha inaugurat la "neocueva", una rèplica exacta de la original que evita comprometre la obra original. La longitud i la amplada de la volta segueixen essent les mateixes però no l'altura originària; el motiu és permetre als visitants accedir d'una manera més o menys còmode a la sala. Al 1998 s'identifica una bactèria que podria posar en perill aquesta obra d'art; s'està treballant per habitar que el fenomen en qüestió malmeti la obra, concretament que no disminueixi la intensitat del color vermell de les pintures, que sembla ser que és el que el microorganisme produeix.
Per sort moltes són les tècniques que ens permeten reproduir aquest tipus d'obres delicades i en certa manera efímeres per tal d'evitar-ne el deteriorament i poder-ne gaudir arreu; per exemple, la digitalització. Les noves tecnologies han permès ja no només crear obres a partir de nous dispositius tecnològics, sinó que es puguin aconseguir rèpliques d'obres generades a partir d'altres dispositius.

Que aquesta obra és pionera és evident, altres projectes artístics a fi de representar qualsevol aspecte visible o abstracte han adoptat formes semblants, aquest és el cas de la "Capella Sixitina" i de la nova "Cúpula de Barceló".

En el mateix sentit, si realment les pintures complementaven un acte ritual, per què no les podríem comparar en certa manera amb les actuals performances?

Altamira ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El període d'espera per aconseguir veure la obra original ha arribat en ocasions als 30 mesos per 30 minuts de visita.


Mar Soler  (AVD'09)
estampa anterior
1. Signes : índex d'estampes
estampa següent