imatge ampliada
constel·lacions del firmament segons Celario (1661)
Zodíac

Orígens

Materialment, el zodíac no és res més que un conjunt de dotze constel·lacions (algunes fonts diuen que són catorze), un grup d'estrelles relacionades arbitràriament entre sí. La seva importància deriva del fet que aquesta zona de l'espai conté l'eclíptica, un cercle imaginari per on es desplaça el Sol al llarg de l'any. Degut a que el Sol triga dotze mesos en travessar longitudinalment la banda de l'esfera celeste que conforma el zodíac, aquest es divideix en dotze rectangles iguals (30¼ de longitud), coneguts avui amb el nom d'Àries, Taure, Bessons o Gèmini, Càncer o Cranc, Lleó, Verge, Balança o Libra, Escorpió o Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Cada zona doncs correspon aproximadament a un mes de l'any, però en cap cas es corresponen amb les catorze constel·lacions. La nomenclatura dels dotze signes l'atorgà l'astrònom grec Claudi Ptolomeu durant el segle II, basant-se ne el sistema astrològic dels sumeris.

Cal però deixar Grècia per més endavant, ja que els primers en parlar d'astrologia van ser els sumeris abans esmentats, i els babilonis, concretament entre els anys 3.000 aC i 600 aC. Aquestes civilitzacions utilitzaven els moviments dels cossos celests per coses tant dispars com definir el temps, sembrar i recollir les collites o orientar-se en mars i deserts. El calendari babiloni calculava matemàticament el començament de cada mes a partir del moviment irregular de la Lluna al voltant del Sol, establint com a primer dia de mes la Lluna Nova. Antigament, van observar també com el Sol i la Lluna travessaven sempre el zodíac d'oest a est, mentre que els planetes que estaven dins aquest mateix cinturó (Mercuri, Mart, Venus, Júpiter i Saturn, aleshores encara no identificats pròpiament com a planetes) ho feien d'oest a est. Ja en aquesta època s'especulava amb la possibilitat que els moviments planetaris tinguessin relació amb el destí de les persones; aquesta creença s'anomenà astrologia. A Egipte, per exemple, els faraons creien cegament en el destí que anunciaven les Hathors, les set sacerdotesses d'Isis, als recent nascuts dels nobles. Llavors, l'astrologia només se'ls preveia el destí als sacerdots i als faraons i els encarregats de fer-ho eren els horoscopói, sacerdots encarregats primerament de mesurar el temps i posteriorment astròlegs oficials.

Actualment, la Unió Astronòmica Internacional reconeix el firmament dividit en vuitanta-vuit constel·lacions, però l'origen d'aquestes també es remunta a l'Antiguitat. Les civilitzacions antigues agrupaven les estrelles formant dibuixos bàsicament en relació a la mitologia de la seva cultura, de manera que no coincidiran mai les constel·lacions maies, egípcies o xineses i motiu pel qual tenen un sistema zodiacal completament diferent (d'això però, en parlarem més endavant). La tradició occidental prové de les civilitzacions de les valls del Tigris i l'Eufrates, la qual recolliren els grecs i ampliaren fins a aconseguir un total de cinquanta constel·lacions aproximadament. A través dels àrabs arribà a Europa l'herència dels grecs, la qual es desenvolupà amb els nous descobriments geogràfics. El fet d'observar el firmament només des de l'hemisferi nord havia fet obviar a totes les civilitzacions boreals les estrelles de l'hemisferi sud.

El sacerdot, astròleg i historiador babiloni portà a Grècia els seus coneixements l'any 330 aC. Va ser durant el període hel·lenístic quan es desenvolupà i popularitzà l'astrologia. Pitàgores, Plató, Tales de Milet, Anaxímenes... tots ells van fer grans aportacions a l'astronomia matemàtica i van divulgar el que es coneix com teoria geocèntrica de l'Univers (la Terra és el centre). Destaca especialment entre els grecs Claudi Ptolomeu, ja abans citat. Ptolomeu va escriure l'Almagesto, on sintetitzava tots els coneixements de l'època i posava les bases del que avui coneixem popularment com a zodíac. En el llibre destaquen conceptes com la distinció entre astrologia i astronomia, relaciona els moviments del Sol, la Lluna i els planetes amb el temperament humà, destaca la importància de la posició de l'horitzó natal relacionant-lo amb l'herència genètica i el determinisme astral, estudia malalties de l'home en base a l'astrologia i determina la importància de la riquesa, la professió, el matrimoni, els fills o els viatges, entre moltes altres qüestions. L'Almagesto va ser traduït i difós pels àrabs arreu d'Europa, encara que ells en particular no fessin grans aportacions a la matèria tot i ser uns grans matemàtics.

Després de la revolució de la llei de la gravetat de Newton, els estudis astronòmics van prendre diferents camins. A tall d'anècdota i referent a l'horòscop, Isaac Newton va proposar que els diferents noms dels signes rendien homenatge a Jasón y los Argonautas, de manera que Àries seria el velló d'or, Lleó seria Heracles (Hércules), Gèminis serien els bessons Càstor i Pólux, Virgo la sacerdotessa del temple del velló, etc.

Signes zodiacals i constel·lacions: la processó dels equinoccis

La confusió més habitual en el zodíac és l'existent entre signes i constel·lacions. Degut al desplaçament de l'eix de la Terra, la rotació del nostre planeta canvia de lloc en el mapa de les estrelles; en uns vint segles l'eix s'ha desplaçat uns trenta graus. Per exemple, la que ara nosaltres anomenen estrella polar, en temps dels grecs estava força lluny del pol nord. Aquest canvi d'eix és el que es denomina processó dels equinoccis.

Així, originalment Àries era el primer signe perquè començava en el punt d'Àries del firmament (quan el sol estava en l'equinocci de març). Ara però, degut a la processó, Àries no està dins la constel·lació d'Àries. D'aquesta manera, quan un astrònom diu que el Sol està en Àries, es refereix a la constel·lació; quan un astròleg diu el mateix, es refereix al signe. Per "endevinar el futur" doncs, un astròleg es basa en la posició dels planetes, el Sol i la Lluna dins el signe, i no dins la constel·lació; d'igual manera, el signe del zodíac de cadascú és atorgat des del seu punt de vista.

Altres horòscops

Com deia abans, les diferents civilitzacions de l'Antiguitat observaven el cel des del seu punt geogràfic, de forma que la visió del firmament prenia diversos aspectes. Si a això hi sumem que la cultura i la religió també partia de paràmetres diferents, trobem com a conseqüència una gran disparitat de zodíacs. A continuació farem una breu ressenya dels més importants:

El zodíac xinès està compost per cicles de dotze anys, cadascun d'ells representat per un animal. La raó de que siguin dotze animals i estiguin ordenats com ho estan l'explica una llegenda popular, segons la qual l'Emperador de Jade va organitzar un cursa d'animals per decidir quins entrarien al zodíac. Aquests haurien de creuar el riu i se'ls atorgaria un any en funció de l'ordre d'arribada. L'actitud que adoptà cadascun d'aquests animals durant la carrera (competitivitat, amabilitat, tranquil·litat...) defineix les característiques generals de les persones pertanyents a cada signe.

L'horòscop maia es basa en el propi calendari lunar, compost de tretze cicles lunars de vint-i-vuit dies cadascun, de manera que s'obté un any de tres-cents seixanta-quatre dies més un dia que es coneix com "el dia fora del temps" i que dediquen a la preparació espiritual. Degut als tretze mesos lunars, el zodíac consta de tretze signes representats també per animals: el llangardaix, la serp, la guineu, la tortuga, l'esquirol, el jaguar, el mussol, el falcó, el ratpenat, el gall dindi, l'escorpí, el cérvol i el mono.

El zodíac asteca és força semblant al dels maies ja que els hi van copiar el calendari. Estava simbolitzat per animals i vegetals i formaven tres calendaris: l'any solar, l'any sagrat i l'any venusino. El primer element dels asteques era la vida, representada pel caiman. Després venien la casa, la flor, la serp, el cérvol, el jaguar, la canya, el conill, l'àguila, el mono, el pedernal i el gos.

El zodíac egipci ha estat sens dubte un dels que més pes ha tingut en la història. Actualment, les cartes del Tarot encara intenten agrupar tota la seva herència intentant mostrar les pautes de conducta en les que una persona pot reaccionar en totes les situacions vitals. El tarot egipci i l'oracle dels faraons prové del Gran Llibre de Thot, el mestre dels mestres. Diuen que arribà de la constel·lació de Sirio a través d'un objecte volador i acompanyat de set savis; tots ells van portar el seu saber a la Terra.

Per als celtes era tant important l'astrologia que al seu voltant hi van desenvolupar la cultura. Els seus druides s'inspiraren en els arbres i els boscos (símbols de vida i protecció) per crear un horòscop lligat també a les fases de la lluna. En els boscos celebraven les festes i els rituals, i cada arbre es consagrava a un déu o simbolitzava una virtut, i era assignat a una lluna. En base al bosc els celtes van desenvolupar l'alfabet, van associar un arbre a cada època de l'any i van utilitzar un horòscop compost de vint-i-un arbres.

Per últim i a tall d'anècdota ja que no correspon a cap religió ni zona geogràfica particular, citarem també l'horòscop gitano. Aquest zodíac està compost de dotze signes simbolitzats fonamentalment per objectes: la copa, la capella, el punyal, la corona, els canelobres, la roda, l'estrella, la campana, la moneda, la daga, la destral i la ferradura. Els períodes de l'any en que s'atorga un símbol o altre segons la data de naixement són molt similars al nostre horòscop.


Laia Enrich  (AVD'08)
estampa anterior
1. Signes : índex d'estampes
estampa següent