poblet de Catal-Hyuk (-6200)
|
|
Mapes
L'aparició dels mapes es va produir abans del relat escrit, així doncs, abans del que entenem per història. Els primeres mapes eren geogràfics i s'utilitzaven per establir distàncies, recorreguts, localitzacions... i així poder desplaçar-se d'un lloc a un altre. N'existien de dos tipus: per una banda els mapes instrument, realitzats amb una finalitat informativa i utilitària. I per l'altre, els mapes imatge, que representen un nou concepte més intel·lectual i que acumulen un doble sentit: són instruments que tenen una utilitat immediata però, al mateix temps, són també imatges; ja que en ells apareixen representacions de la concepció del món, conceptes cosmològics o religiosos, idees de territori... centrats en el saber de l'autor o comunitat que els projecta. Un exemple són els mapes babilònics del 2300 aC on es representa el món de forma circular tal com correspon a la visió natural de l'horitzó. Aquests mapes estaven tallats en tauletes d'argila i consistien en la seva major part en mesures de terres, realitzades amb la finalitat de cobrar els impostos pertinents. També se'n ha trobat a Xina, traçats en seda, de característiques similars que daten del segle II aC. Així es demostra que l'habilitat i la necessitat de fer mapes ha sigut des de sempre universal.
Els mapes actuals es basen en la geografia matemàtica que es va iniciar en la Grècia clàssica, i en especial gràcies a Ptolomeu. Tot i això, encara que els avanços cartogràfics grecs van arribar a nivells de perfecció que no van tornar a ser igualats fins al segle XV, la idea general del món de la qual partien no era gaire diferent de la dels babilonis. Van ser els savis cosmògrafs, astrònoms i matemàtics els que van establir les primeres directrius per a la representació científica de la superfície terrestre. Els avenços cartogràfics a Europa no van seguir desenvolupant-se fins que no van veure's impossibilitades les habituals rutes per l'Orient. Va ser llavors quan va emergir el latent interès per l'elaboració de mapes; especialment en els regnes cristians d'Espanya i Portugal que van finançar grans empreses marítimes abandonant el punt de vista teòleg que concebia la terra de forma plana.
Els portolans adquireixen una gran importància a partir dels segles XIII, XVI i fins i tot XVII. Aquesta paraula designa les cartes nàutiques on els navegants anotaven els rumbs i les distàncies entre ports. Entre aquests navegants mediterranis destacaven els mallorquins i especialment Abraham Cresques amb el seu Atles català. Juntament amb l'ús de la brúixola (finals del XIII) i del desenvolupament de l'astrolabi, aquestes notes dels portolans van adquirir una precisió cada vegada major i van començar a redactar-se llibres detallats de rumbs i distàncies, així com cartes de navegació precises, que no tenien coordenades però es traçaven a escala i indicaven les distàncies en llegües marines. Al segle XV amb el redescobriment del llegat de Ptolomeu, es van començar a adoptar tècniques més innovadores que permetien aixecar nous mapes. S'iniciava l'època dels grans viatges d'exploració. Els europeus cultes van tornar a pensar en una Terra esfèrica i combinant els ensenyaments ptolemaics amb els portolans, es va crear l'armadura del desenvolupament cartogràfic renaixentista que duraria fins a l'època de Mercator i Ortelius a mitjan segle XVI.
Gerhard Kremer, en llatí Gerhardus Mercator, va concebre al 1569 una nova projecció del món pel seu ús en cartografia. Tenia de novedós el fet que les línies de longitud fossin paral·leles, la qual cosa facilitava la navegació per mar perquè podien marcar-se les direccions de les brúixoles en línies rectes. És a dir, va unir la representació cilíndrica amb meridians rectes i paral·lels i cercles de latitud iguals, i té l'avantatge que la distància més curta entre dos punts en el globus (cercle màxim) ve representada com una línia recta, una loxodròmia. Per aquest motiu encara se segueix utilitzant avui dia per a navegar.
A finals del segle XVIII, quan va decaure l'esperit explorador i van començar a desenvolupar-se els nacionalismes, un gran nombre de països europeus van començar a emprendre estudis topogràfics detallats a nivell nacional. El mapa topogràfic complet de França es va publicar en 1793, i de seguida altres països com Regne Unit, Espanya, Àustria, Suïssa o EE.UU van seguir el seu exemple. El mapa nascut en temps de les pròpies societats humanes adquireix a l'era de la revolució industrial, una significació completament nova. Per la seva condició de codificador simbòlic dels espais, el mapa permet una lectura i comprensió audiovisual dels espais. La gent creu en els països quan pensa que dins d'aquell territori la gent és com ella en base a certs criteris preestablerts per cada país. Els problemes neixen quan els interessos entre territoris se solapen.
El mapa permetrà una lectura i comprensió audiovisual del món cada cop més decisiva en la reproducció de la societat. Allà on anteriorment la interpretació de l'espai es trobava codificada per una lectura religiosa i el caràcter sacre de la imatge, ara es liberalitza l'ús de l'espai que passa a ser un suport formidable dels missatges públics (de la "publicitat" en sentit etimològic).
En efecte, amb la secularització de l'espai públic, que progressa principalment a les grans ciutats, la vida es fa cada cop més mediatitzada per la codificació dels missatges que realitzen els mapes: per moure's en xarxes de transport, per poder orientar-se en espais de públics, etc. En definitiva la vida del món contemporani requereix indispensablement de l'ús, la interpretació, i la producció constant de mapes. És a dir, d'esquemes mentals que representen possibles cursos d'acció; o el que és el mateix, organigrames que sintetitzin informació entesa com a pack simbòlic.
Duran el segle XX, la cartografia ha experimentat una sèrie d'importants innovacions tècniques sempre molt lligades al desenvolupament de l'arquitectura i les noves tecnologies. La fotografia àrea es va desenvolupar durant la Primera Guerra Mundial i es va utilitzar de forma generalitzada en l'elaboració de mapes durant la Segona. Els Estats Units van llançar al 1966 el satèl·lit Pageos i van continuar en la dècada de 1970 amb tres satèl·lits Landsat més per realitzar estudis geodèsics complets de la superfície terrestre mitjançant equips fotogràfics d'alta resolució. A l'actualitat el gegant Google ha posat a disposició de la humanitat GoogleEarth i GoogleMaps, dues iniciatives que pretenen oferir mapes cartogràfics complerts i imatges satèl·lit de tot el món. Els mapes s'obtenen de NAVTEQ i TeleAtlas. I les imatges satèl·lit de DigitalGlobe i MDA Federal principalment. Es tracta d'un projecte en desenvolupament perquè encara hi ha grans àrees de la superfície terrestre sense cartografiar i queden per explotar moltes aplicacions en cada àmbit no obstant, per primer cop, s'ha posat un projecte d'aquesta envergadura a l'abast de tota la humanitat.
Berta Coderch (AVD'08)
|