palau de Knossos a Creta (-1900)
|
|
Escriptura lineal B
El Lineal B és sistema d'escriptura sil·làbic (que cada signe gràfic representa una síl·laba), que va ser utilitzat des de començaments del segle XVI a. C. al XI a. C. El període d'implantació del Lineal B estaria situat abans del Helàdic Recent I (moments anteriors al 1600 a. C.), quan la cultura micènica ja estava plenament desenvolupada, ja que al període del Minoic Recent III ja estava plenament desenvolupada a nivell lingüístic i paleogràfic.
Determinar el lloc en què va ser creat aquest sistema d'escriptura és controvertit, perquè per a alguns investigadors el seu lloc d'origen es troba a Creta, i per a d'altres a Grècia. Paleogràficament no hi ha cap signe definitiu que ens permeti afirmar cap a l'illa o cap el continent. Tot i així, la hipòtesis més plausible és que el Lineal B va néixer a Creta, llavors sotmesa al poder dels aqueus. Aquests haurien dominat als minoics i després els haurien demanat que inventessin un sistema d'escriptura, que fos més funcional a l'hora d'escriure la seva llengua, la micènica (una forma arcaica del grec clàssic). Els escribes minoics, que haurien realitzat la tasca de desenvolupar el nou sistema, van agafar com a base el seu sistema propi, el Lineal A, que havien usat fins a llavors (1800-1400 a. C. aproximadament), per crear el Lineal B, que pretenia reflectir millor les característiques i les necessitats de la civilització aquea conquistadora. Els aqueus van usar el nou sistema d'escriptura, bàsicament com a mitjà de cens i d'explotació per exercir un control total sobre la població minoica.
Tot i així, el Lineal A i el Lineal B van mantenir moltes semblances, ja que per exemple molts dels signes són identificables amb els equivalents en Lineal B, tot i que alguns són desconeguts per a aquest últim, i hi ha també signes en Lineal B que no tenen un clar avantpassat en Lineal A. A més, el Lineal A es troba representat de manera més ruda, que contrasta fortament amb la major finor dels escribes del Lineal B. La naturalesa i propòsit de les tabletes en Lineal A és similar a les de Lineal B, ja que en tots dos casos es tracta de registres numèrics d'homes i dones, animals i productes. Els ideogrames també són molt similars i això ens ajuda a fer-nos una idea del contingut de les tabletes en Lineal A (ja que aquest no ha estat totalment desxifrat). El sistema numèric és el mateix, tot i que es troba menys arreglat formalment en el Lineal A (per exemple els deus poden ser punts gruixuts o barres).
DESCOBRIMENT DEL LINEAL B
Al 1900 un arqueòleg anglès, Arthur Evans, va començar a excavar a Knossos, a la illa de Creta, a uns quants quilòmetres de la principal ciutat de la illa.
Les tradicions gregues parlaven de un tal rei Minos, què en temps remots havia governat des de Knossos, un imperi en el Mar Egeu. Semblava un lloc prometedor per a investigar i, en efecte, així va ser, perquè Evans va ser recompensat amb el descobriment d'un gran nombre de tabletes de fang inscrites.
No hi havia dubte què els signes marcats constituïen una vertadera escriptura, encara que no s'assemblava a cap altre sistema conegut fins a llavors. A Knossos, Evans va descobrir un enorme complex d'edificis que devien haver estat un gran palau del període micènic. Però a diferencia del micènic establert a la Grècia continental, aquesta era una civilització amb dos-cents anys més d'antiguitat que la micènica continental. A aquesta civilització, Evans la va anomenar "minoica".
Sir Arthur Evans va diferenciar tres tipus d'escriptura utilitzats a Creta durant l'Edat del Bronze. Una d'elles era la pictogràfica cretense, una altra la Lineal A, i per últim la Lineal B.
Molts altres arqueòlegs van seguir a Evans a Creta, on es van descobrir nous palaus a Faistos, a Malia, a Hagia Triada, ...Entre tots aquests llocs es van desenterrar una gran quantitat de tabletes de fang, que eren molt diferents a les de Knossos. Al principi, Evans va pensar que es tractava d'una escriptura palatí, real i especial de Knossos, però més tard es va adonar que les diferències també tenien a veure amb les dates.
Al 1939 es va fer un sensacional descobriment a Pilos, un poble de la Grècia continental, on es van trobar centenars de tabletes en un palau micènic destruït pel foc, cap a finals del segle XIII a. C. Aquestes tabletes es van identificar immediatament com a Lineal B i van aportar moltes més dades sobre aquest mode d'escriptura.
La conservació d'aquestes tabletes de fang va ser possible gràcies a què no havien estat cuites, sinó assecades al sol, raó per la qual van poder sobreviure sempre que l'edifici on estaven hagués sofert un incendi, cosa que segurament va succeir en la destrucció final d'aquesta civilització cap a l'any 1375 a. C.
DESXIFRAMENT
Al morir Evans al 1941, altres investigadors van agafar el seu testimoni, com ara Alice Kober i, especialment, Michael Ventris, qui definitivament va desvetllar el misteri d'aquesta escriptura.
Un dels avenços d'Alice Kober va ser descobrir que en el Lineal B hi havia indicis de declinacions; hi havia alguns grups verbals en els que existia una arrel triliteral, els quals variaven en les seves terminacions. Ventris després denominaria a aquest fenomen "trillizos de Kober".
Però els estudis fets per Evans sobre les tabletes trobades a Knossos i els de Bennett referits als arxius de Pilos, es veurien realment culminats amb la intervenció de Michael Ventris. Al 1952, aquest jove arquitecte anglès va aconseguir descobrir l'estructura interna d'aquest desconegut llenguatge. Una obra imprescindible "Documents in Mycenaean Greek" publicada al 1956 en col·laboració amb el filòleg John Chadwick, va suposar la culminació d'aquest procés d'interpretació de l'escriptura micènica, que va ser identificada com un dialecte antic del Grec; finalment s'havia aconseguit desxifrar el Lineal B.
CARACTERISTIQUES DEL SISTEMA
El sistema d'escriptura Lineal B és sil·làbic, com ja hem apuntat anteriorment, tot i que de vegades, també usa ideogrames, és a dir imatges o símbols que representen un ésser, un objecte o una idea, però no paraules o frases fixes. Aquests es fan servir per significar persones o objectes molt quotidians, com ara "home", "dona", diferents tipus d'animals domèstics que tenen formes convencionals,...
El sentit de la escriptura és horitzontal, i d'esquerra a dreta, aspecte que es dedueix ja que la major part de les línies comencen en la part esquerra de les tabletes i deixen sense emplenar buits en el costat dret de les mateixes. Aquesta direcció d'esquerra a dreta és uniforme en el Lineal B.
Michael Ventris va establir que aquesta escriptura estava composada sobre 88 sil·labogrames que composaven el sistema Lineal B; 64 són els més freqüents, que semblen tenir un avantpassat directe amb l'escriptura anterior, el Lineal A, mentre que només hi hauria 24 més, que serien completament nous.
El Lineal B comptava amb un sistema de numeració hereu també del Lineal A, i hi ha moltes tabletes que consisteixen, bàsicament, en registres de xifres, ja que aquest sistema va ser molt utilitzat pel poder aqueu, per fer censos o recompte de collites agrícoles, ramats, tallers metal·lúrgics, .....(pel contrari, mai s'han trobat en textos escrits de contingut literari o religiós). En aquest sistema d'enumeració hi ha signes per a les unitats (línies verticals curtes), les desenes (línies horitzontals), les centenes (cercles) i milers (cercles amb rajos). A més, el Lineal B també utilitzava separadors de paraules; unes curtes línies verticals que apareixien amb freqüència.
Tot i així, es presenta com un sistema poc complex, bàsicament perquè: - Es basa en un número de convencions reduït - No et permet escriure grups de consonants a no ser que les descomponguis (ko-no-so per a Knossos) o les redueixis a un dels seus elements (pa-i-to per a Festo). - Cada grafema correspon a una síl·laba oberta (Consonant + Vocal o Vocal sola i de vegades dos Consonants inicials + Vocal). - La frontera sil·làbica es marca per un punt o guió, tret dels monosíl·labs o paraules d'unió estreta (preposició i règim). - No es marca ni la geminació, ni les vocals llargues, ni les aspirades (tret de la /ha/), ni la posició del accent i nin l'entonació. - No sol fer-se la oposició consonàntica sorda/sonora/aspirada, i un únic grafema val per a les tres (tot i que hi ha una sèrie especial per a les dentals sonores). - No hi ha oposició entre els fonemes /r/ i /l/ i la -i- de diftongs no es marca, davant els sons labiovelars (/kw/, /gw/ /khw/) que sí són diferenciats. - La consonant en síl·laba travada o no s'anota o adquireix una vocal de recolzament per a convertir-se en síl·laba oberta.
Mar Catalán (AVD'06)
|