La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmera obscura. Etimològicament la paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum". Photós , que seria llum, i graphe, que correspon a escriptura.

La càmera obscura és el més clar antecedent o principi bàsic de la fotografia, amb el que cal explicar mínimament el seu funcionament. Diverses investigacions sobre la reacció de les sals de plata a la llum culminaren en l'observació accidentada d'un efecte - la fotografia - en el que s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície i s'emmagatzemava a les pel·lícules sensibles.

El interès de l'home per la imatge és com ja demostren les pintures a les coves és prehistòric, podríem dir que d'origen inherent a l'existència de l'home. La càmera obscura, té un llarg camí d'evolució fins portar-nos al descobriment de la fotografia. Històricament i de forma cronològica cal esmentar que el 1521 ja es va donar la primera publicació sobre la càmera obscura de la mà de Cesare Cesariano, un alumne de Leonardo durant el Renaixement. Durant segles es diferents artistes, científics i altres van anar donant petits passos en la mateixa direcció, així per exemple, el científic Georgius Fabricus experimentava ja amb les sals de plata, notant algunes de les seves propietats; innovacions de diversos tipus es van donar al invent, com ara el fet de posar-hi una lent per concentrar la llum, canviar-ne l'estructura i transformar-lo en un instrument portàtil de fusta, etc. De fet l'any 1685, d'acord a tractats publicats la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè es poguessin donar els primers fruits concrets, ja que els avenços químics no havien progressat tan ràpid.

Finalment, la Història de la Fotografia s'inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques. La fotografia més antiga que es conserva és la imatge que acompanya el títol del comentari, una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Cal esmentar que la tècnica de la fotografia no era tan senzilla com ara, Niepce necessitava vuit hores d'exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. Essent aquest un aspecte a millorar, el 1839 Louis Daguerre va fer públiques les seves investigacions. El seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en la plata, denominat Daguerrotip, resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició. Cal esmentar que el Daguerrotip resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània de Polaroid.

Com és habitual en la història dels invents, gairebé al mateix temps diferents personalitats van desenvolupar altres i diferents mètodes. Trobem diferents procediments fotogràfics utilitzats durant el segle XIX com el Daguerrotip, - esmentat anteriorment- el calotip, el colodió humit, el gelatino-bromur; i noms propis com per exemple Hèrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot. Cal fer una menció especial a la innovació ideada i creada per aquest últim, William Fox Talbot, ja que és el que ens aproxima al que en la fotografia coneixem com a negatiu d'avui en dia. Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata capaç de produir una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés.

Finalment i després d'un gran salt, el que ens permet donar el impuls final cap el camí de la instantània fotogràfica són les aportacions de George Eastman i la seva empresa Kodak. La fotografia va tenir el seu esplendor comercial a partir de 1888 quan Kodak va treure al mercat una càmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i a causa de la industrialització del procés d'impressió de pel·lícula fotogràfica.

Des d'aleshores per a l'usuari del carrer, tot ha canviat des de llavors però l'essència segueix essent la mateixa. El camí cap el progrés i les constants innovacions tècniques i tecnològiques n'han canviat, i encara canvien, alguns aspectes com per exemple que la fotografia en color s'ha imposat com estàndard; o bé l'ús de sensors digitals en comptes de pel·lícula fotosensible, de la mateixa manera que les ajudes en l'enfocament i el càlcul automàtic de la velocitat d'exposició i obertura del diafragma són ara habituals. Tot i així tan pels nostàlgics i romàntics o als afeccionats de la fotografia en blanc i negre pura pràcticament no ha canviat res.

La fotografia en color és un dels grans passos i innovacions a les que cal dedicar-hi especial atenció. La primera fotografia en color és la cinta d'un tartà, presa pel físic James Clerk Maxwell el 1861. Aquest ho aconseguí realitzant tres fotografies successives cada vegada amb un filtre diferent: vermell, verd i blau, els tres colors primaris. Per donar com a resultat una imatge en color, cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. El principal problema dels experiments inicials va ser que no eren capaços d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. Finalment, la primera pel·lícula fotogràfica en color -Autochrome- va arribar al mercat al 1907, mentre que la primera pel·lícula fotogràfica en color moderna, i emfatitzo moderna, que és KodaChrome, va sorgir i va ser utilitzada per primera vegada el 1935; mentre que Agfacolor va desenvolupar-ne la tecnologia el 1936.

Donats el ventall immens de possibilitats que proporciona la fotografia, aquesta deixà fascinats tant a científics com a artistes des dels seus inicis. L'ús de la fotografia s'ha desenvolupat per moltes vies diferents però pel nostre interès final que és la comunicació audiovisual ens interessen dues branques especialment, la científica, que és la que donarà peu al cinema, i l'artística, que ens donarà les formes o el llenguatge de les imatges.

Per una banda, els científics han aprofitat la seva capacitat com un mitjà de gran utilitat en la investigació científica, i és que és capaç de plasmar amb precisió tot tipus de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal de Muybridge - primer pare del cinema, fet el 1887-. També permet enregistrar fets que no poden ésser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat); aquells que succeeixen a escala microscòpica o afecten a regions molt grans, de la mateixa manera que aquells relacionats amb radiacions no visibles per l'ull humà, etc.

Per altra banda, els artistes també han estat seduïts pels mateixos aspectes que els científics, immortalitzà un instant que fins ara havíem estat incapaços de percebre'l. Inicialment els interessà sobretot per tal de plasmar la realitat a través d'una nova forma de veure el temps, expressat amb l'ajuda de les càmeres i no de l'expressió artística, com ho havia estat fins a la data. Després, amb la mesura de l'evolució constant de la història de l'art, van tractar i encara ara tracten de sempre anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat, i traslladar la subjectivitat del fotògraf a la fotografia, a més d'enriquir un llenguatge ple de subtileses però perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador.

Acabant, cal dir que res ha acabat aquí, sinó que acaba de començar. La fotografia com a art, ciència i experiència humana evoluciona en paral·lel; avui en dia, la fotografia és practicada per milions de persones en tot el món amb bones càmeres fotogràfiques de diferents característiques segons les preferències de l'usurari. I les constants innovacions i aparicions de les càmeres digitals, de les càmeres mixtes amb vídeo i de la fotografia en entorns de realitat virtual no deixaran d'enriquir el futur d'aquest art i dels altres derivats d'aquest.