Eadweard Muybridge, fotògraf i investigador, va néixer a Gran Bretanya el 9 d'abril de 1830. A diferència d'altres pioners de l'època, Muybridge no només s'interessà per la recerca de la síntesi del moviment, sinó també pel seu anàlisi.

Muybridge era, per davant de tot, un personatge peculiar. Durant la seva vida va canviar molts cops d'ofici: des de venedor de llibres, passant per inventor, fins arribar a ser fotògraf professional. També es va canviar el nom diverses vegades (Edward Muggeride, Edward Muybridge i Eadweard Muybridge).

Quan tenia 20 anys Muybridge marxà cap a Estats Units per fer fortuna i s'instal·là a San Francisco. Fou en aquest moment quan es canvià de nom per primer cop. Començà treballant en l'enquadernació i venda de llibres, però aviat va descobrir el seu interès per la fotografia. Durant una visita a Gran Bretanya el 1860, Muybridge va aprendre el procés del col·lodió humit, una mena de vernís que s'aplicava a les plaques, i sobre el qual s'estenia posteriorment l'emulsió química fotosensible. L'any 1867, sota el nom comercial d'Helios, va començar el projecte d'enregistrar amb fotografies el territori del Far West americà. D'aquest projecte en van sortir importants vistes estereoscòpiques i fins i tot panorames, entre les quals destaquen les fotografies realitzades a Califòrnia i diferents sèries sobre la ciutat de San Francisco. Això li procurà una notable fama i s'especialitzà en fotografia paisatgística fins el 1872. Durant aquest període, va ser contractat pel govern d'Estats Units per fotografiar el territori d'Alaska, recentment adquirit al govern rus.

En 1873 va entrar en contacte amb Leland Stanford, ex-governador de Califòrnia i president de la companyia de ferrocarrils Central Pacific Railway. Stanford era un gran aficionat dels cavalls i també un important criador. Ell i alguns dels seus amics volien resoldre la qüestió, motiu d'apostes i discussions, de si en algun moment durant el trot d'un cavall aquest tenia les quatre potes suspeses en l'aire, sense tocar a terra. Com no hi havia una forma senzilla de demostrar-ho, a Stanford se li acudí encarregar a Muybridge que intentés captar amb la seva càmera el moviment d'un cavall de carreres de la seva propietat, anomenat Occident. Muybridge, bastant escèptic respecte els resultats, acceptà l'encàrrec. Les fotografies es van realitzar a l'hipòdrom de Sacramento. Muybridge demanà diversos llençols de color blanc per posar-los de fons, de manera que la figura del cavall hi ressaltés en passar-hi . El cavall trotava a una velocitat aproximada de 35 km per hora. Finalment Muybridge realitzà les fotografies, però no va poder aconseguir un material acceptable, ja que el sistema del col·lodió humit utilitzat en les plaques, exigia una exposició de diversos segons per aconseguir un bon resultat. Tot i no tenir constància documental, sembla ser que Muybridge va aconseguir convèncer a l'ex-governador que hi havia un moment en el qual el cavall no tocava amb cap pota a terra.

Un any més tard, en1874, Muybridge va descobrir que la seva dona li era infidel, i en un atac d'ira assassinà el seu amant. El fet li va conferir una sonada fama i Muybridge va aparcar les seves investigacions durant un temps. Va estar de sort que l'assassinat es produís a l'Oest dels Estats Units, on la moral de l'època i de la zona podien considerar justificable aquesta acció en determinades circumstàncies. El 1875 es va celebrar el judici i un jurat popular el va considerar no culpable.

No seria fins el 1877, un cop passat el judici per assassinat, que Muybridge reprendria els seus treballs amb l'ex-governador Stanford, aquest cop amb més mitjans i amb l'objectiu de poder verificar amb fotografies que durant el trot d'un cavall hi havia un moment en què aquest no tocava amb cap pota al terra. Aquest cop les fotografies es van realitzar en un ranxo de Califòrnia, propietat d'Stanford. Com que necessitava molta il·luminació per fer les fotografies, Muybridge va disposar una pista de pedra calcària perquè reflectís la llum. A una banda, tal i com havia fet l'altre cop, va disposar un mur de roba blanca de cotó, perquè hi ressaltés la figura del cavall. A la banda oposada hi havia un fons obscur, on estaven situades 12 càmeres portades des de Nova York, amb uns objectius especials enviats des de Londres i equipades amb els obturadors més ràpids de l'època. Les càmeres estaven situades a distàncies iguals. Els obturadors eren accionats elèctricament quan el cavall passava per uns finíssims cables situats en el seu trajecte, o mitjançant uns fils negres de diferents llargades que anaven lligats al seu pit. Els treballs van abordar els diferents tipus de moviments del cavall, ja fos al pas, al trot o al galop. Fins i tot es van realitzar sessions en les quals el cavall tirava d'un carro o saltava un obstacle.

En 1878 es va convidar a la premsa al visionat dels resultats obtinguts durant aquest treball. Les fotografies revelaven que, efectivament, hi havia un moment durant la carrera en què les quatre potes del cavall quedaven sostingudes en l'aire. Aviat les seves fotografies i targetes van ser difoses per tot el món, aconseguint un gran èxit i fascinació.

Els resultats d'aquest experiment van esdevenir un utilíssim estudi sobre l'anàlisi del moviment animal. Muybridge tornà a realitzar l'experiència, aquest cop amb altres animals, com ara bous, gats, porcs o gossos. Això l'obligà a inventar un mecanisme més avançat que disparés les càmeres de forma automàtica. L'èxit i la publicitat dels seus estudis continuava creixent i això l'encoratjà a continuar amb la seva labor. Així doncs, se li acudí realitzar les mateixes experiències amb éssers humans nus, tan homes com dones.

Aproximadament cap al 1879, Muybridge va decidir invertir el procés de les seves investigacions i passar de l'anàlisi del moviment a la síntesi. Així doncs va crear un aparell anomenat Zoopraxiscopi, amb el qual projectava en una pantalla les fotografies impreses en un disc de vidre. Com molts altres invents predecessors del cinematògraf, aquest aparell es basava en el fenomen de la "persistència retiniana": quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars i amb canvis continus a una certa velocitat (10 o més imatges per segon) el cervell les interpreta com un moviment real, continu. Gràcies a que en el Zoopraxiscopi una imatge reemplaçava a l'altra en menys de 1/12 de segon, les imatges eren percebudes com un moviment més o menys continu i fluït. Tanmateix, Muybridge va haver de corregir un petit defecte de les projeccions en edicions posteriors dels discs de vidre. A causa d'un efecte òptic, els cavalls es veien un tant distorsionats. Per solucionar-ho contractà a un dibuixant perquè allargués a mà el cos del animal i aquest es percebés més pròxim a la seva forma natural.

En 1881, durant un viatge a França, va conèixer al fisiòleg Etienne Jules Marey, també interessat en captar fotogràficament la locomoció animal. Muybridge es quedà durant uns mesos a París per treballar conjuntament amb el fisiòleg francès. Marey desenvoluparia en 1882 el seu Fusell Fotogràfic, que permetia fer 12 enquadraments per segon sobre una placa circular. El model estava basat en el fusell fotogràfic inventat en 1874 per l'astrònom Jules Janssen. Amb aquest fusell, Marey aconseguí enregistrar el vol dels ocells.

En tornar als Estats Units, cap al 1882, Muybridge es separà de Stanford, i s'endinsà en un plet contra ell per l'apropiació indeguda del seu treball. En 1884 Muybridge aconseguí el finançament de la Universitat de Pensilvània per continuar amb el seu projecte d'estudi de la locomoció animal i humana. Muybridge va rebre 25.000 dòlars i realitzà les fotografies en el pati del departament de veterinària.

El resultat dels seus treballs es van recopilar en més d'11 volums amb 26.000 fotografies que mostren 781 exemples de moviments, publicades en 1887 sota el nom de Animal Locomotion. Com que aquesta versió tan extensa era força costosa (aproximadament 600 dòlars), es van fer versions reduïdes del seu contingut.

Posteriorment Muybridge s'instal·là a la seva terra natal, a Gran Bretanya, on moriria el 8 de maig de 1904. Amb el descobriment de la cinematografia els seus treballs van perdre força interès, i durant un temps van quedar oblidats. Tanmateix, aquests van configurar, i encara ara configuren, una font de consulta importantíssima no només per als artistes de l'animació o els professionals de la fotografia, sinó també per als biòlegs que estudien la locomoció humana. Per aquest motiu, l'any 2004 es va publicar un llibre anomenat Eadweard Muybridge: The Kingston Museum Bequest, on es recullen les imatges dels 71 discs del seu Zoopraxiscopi que han sobreviscut al pas del temps.

Bibliografia:

- ITUARTE, L i LETAMENDI, J. Los inicios del cine. Desde los espectáculos precinematográficos hasta 1917. Antología. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2002.
- WYVER, J. La imagen en movimiento. Aproximación a una historia de los medios audiovisuales. València: Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1992.

Altres fonts d'informació:

- Apunts de l'assignatura Tecnologia de l'Audiovisual (Ignasi Ribes). Curs 2005/06. Universitat Pompeu Fabra.
-Referència sobre Eadweard Muybridge a Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Eadweard_Muybridge