El moviment va ser un dels temes d'anàlisi als inicis de la fotografia. El moviment sempre ha captivat l'ésser humà, però les fotografies que es feien per simular moviment necessitaven molt temps d'exposició, fet que trencava la naturalitat del moviment.

No va ser fins al 1880 que es va introduir una nova emulsió fotogràfica que escurçava el temps d'exposició. Aquesta emulsió estava formada per un paper recobert amb gelatina que es sensibilitzava amb bromur de plata, que és molt més sensible a la llum que altres sals d'aquest metall. Aquest paper permetia fer una còpia d'un negatiu després d'uns segons d'exposició amb una il·luminació dèbil. Això aportava un nou significat al temps perquè la brevetat de capturació era possible.

D'aquesta manera es podria fotografiar un cos en moviment sense veure el traç visible del moviment. A partir d'aquí l'anàlisi del moviment es va fer més fàcil.

Muybridge era un fotògraf conegut pels seus paisatges, no havia fotografiat mai abans el moviment, però al 1872 es va veure involucrat en uns experiments per aconseguir fotografiar-lo.

Tot va sorgir d'unes apostes. A Califòrnia, entre els aficionats als cavalls, hi havia un debat que els dividia. Leland Standford, ex governador de Califòrnia i president de la companyia de ferrocarrils Central Pacífic Railroad i un grup d'amics seus sospesaven que hi havia un moment durant el galop de cavall en que les seves quatre potes estaven a l'aire, sense tocar el terra. Un altre grup que formava James Keene, president de la Borsa de St.Francisco, afirmava el contrari.

Hi ha altres versions que diuen que el que deia que el cavalls empre tocava el terra era el fisiòleg i fotògraf francès Étienne-Jules Marey.

Tot i això, en aquella època no es coneixia cap manera de demostrar qui tenia raó, perquè era imperceptible per a l'ull humà captar el moviment del cavall.

Leland Standford va encarregar a Muybridge que captés amb la seva càmera el moviment del seu cavall de carreres. Sense molta confiança en el resultat, Muybridge es va prestar a fotografiar al cavall mentre trotava a uns 35 km/h a l'hipòdrom de Sacramento. Va demanar als veïns de la zona que li deixessin llençols de color blanc i els va penjar al voltant de la pista, com a fons, sobre els quals destacaria la figura del cavall.

Al Maig de 1872, Muybridge va fotografiar el cavall de carreres sense aconseguir un bon resultat perquè malgrat els perfeccionaments tècnics que s'havien pogut obtenir fins al moment, Muybridge no va poder obtenir unes imatges suficientment netes i es va haver d'acontentar amb unes siluetes poc aclaridores. No podia obtenir unes imatges millor perquè l'obturador manual era massa lent com per aconseguir un temps d'exposició tan breu com necessitava.

Muybridge va desistir durant un any als experiments. Més endavant, va realitzar un extens viatge per Amèrica Central i del Sud, a on va fotografiar les construccions de les línies ferroviàries. Al tornar, va tornar al seu treball sobre la fotografia de l'acció. Va inventar l'obturador mecànic, que consisteix en dos parells de fulloles que es mouen verticalment, deixant al descobert una obertura de 20 centímetres per la que passa la llum. Amb aquest sistema aconseguia un temps d'exposició rècord de 1/500 de segon.

Així doncs, al 1873, va poder obtenir uns bons resultats, en els que era possible reconèixer la silueta d'un cavall. Aquesta sèrie de fotografies aclaria el misteri (on la raó la tenia Stanford), mostrant les quatre potes del cavall per sobre del terra, totes en el mateix moment.

Stanford, impressionat amb el resultat de l'experiment (Conegut més tard amb el nom de "El cavall en moviment"), va encarregar la recerca d'un estudi fotogràfic per poder captar totes les fases successives del moviment d'un cavall. El va continuar finançant perquè aconseguís millorar l'invent.

Els experiments van continuar al ranxo de Stanford reformat, durant l'estiu del 1878. Va poder disposar d'un cobert amb 12 càmeres situades a distàncies iguals. Equipades amb els obturadors més ràpids de l'època, es disparaven quan el cavall passava per uns cables situats en el seu trajecte i es trencaven els contactes elèctrics que anaven activant cada un dels obturadors.

Encara que l'exposició era lleugerament insuficient, la sèrie resultant mostrava clarament tots els moviments d'una euga de carreres. Muybridge va pintar els negatius perquè només es veiés la silueta de l'euga, les potes de la qual adoptaven posicions inconcebibles. El resultat va ser una seqüència de 12 fotogrames que va realitzar aproximadament en mig segon.

Aquests primers experiments van tenir un gran èxit i es van estendre a altres animals (bous, gats, porcs, gossos). Això va obligar a Muybridge a aconseguir un mecanisme que disparés les càmeres de forma automàtica, va inventar un temporitzador a base d'un tambor rotatori que girava d'acord amb la velocitat del motiu i que, en el moment precís, enviava impulsos elèctrics a les càmeres perquè disparessin.

Muybridge va idear una nova tècnica en la que la pista pel motiu en moviment tenia una longitud d'uns 40 metres. En paral·lel a ella hi havia una bateria fixa amb 24 càmeres fotogràfiques, i en ambdós extrems de la pista, col·locades en angles de 90¼ i de 60¼, hi havia altres de dos bateries de càmeres. En cada instant es disparaven sincrònicament tres càmeres, una de cada bateria. S'impressionaven plaques seques a una velocitat d'obturació graduable que podia regular-se des de varis segons fins a la altíssima velocitat de 1/6000 de segon, depenent de la velocitat del motiu a fotografiar.

Aquestes fotografies seqüencials, publicades a nombrosos diaris, renoven l'interès per captar el moviment, que conduirà indirectament a la invenció del cinema quinze anys més tard.
A partir d'aquest descobriment Muybridge va decidir fer els experiments amb éssers humans, homes i dones nus. Fins a finals de segle, Muybridge va continuar amb aquesta feina, finançat a partir de 1884 per la Universitat de Pensilvània. La seva obra és molt gran (11 volums només per la locomoció animal).

Avui en dia, l'obra de Muybridge encara segueix essent útil no només per la fotografia sinó també per l'anàlisi de l'anatomia i la locomoció tan per a metges com per a artistes de l'animació.