Shrek és una saga de pel·lícules d'animació 3D de gènere fantàstic i còmic produïda per DreamWorks.

Shrek, la primera pel·lícula de la trilogia, estrenada l'any 2001, va ser dirigida per Andrew Adamson i Vicky Jenson. Va guanyar l'Òscar a la Millor Pel·lícula d'Animació i el premi BAFTA al Millor Guió Adaptat. El film presenta la història d' Shrek, un ogre de color verd i amb qualitats del monstre que és, que viu en harmonia en un pantà i que es veu sorprenentment envaït per diverses criatures tretes dels contes de fades tradicionals i enviades pel malvat príncep Lord Farquaard. Amb l'objectiu de recuperar el pantà, Shrek i el seu nou amic Azno començaran una aventura per rescatar la Princesa Fiona, empresonada en un castell vigilat per una Dragona perillosa. A partir d'aquí sorgirà l'amor entre Shrek i Fiona (que també es converteix en ogre durant les nits), desencadenant del precedent film. Es tracta d'un argument absolutament tòpic que aporta la moralitat d'acceptació de l'individu tal i com és, obviant les aparences físiques. En relació amb això, també transmet el missatge que, en relació amb La Bella y la Bestia, la bellesa es troba a l'interior. Malgrat tot, la pel·lícula és tractada de tal manera que trenca qualsevol regla establerta, esdevenint completament atòpica.

Donat el seu gran èxit, l'any 2004 va estrenar-se Shrek 2, dirigida també per Andrew Adamson però ara en coordinació amb Kelly Asburd i Conrad Vernon. El film va tenir una gran repercussió als festivals, aconseguint un gran nombre de guardons i nominacions: el BAFTA al Premi dels nens a la Millor Pel·lícula d'Animació (2004) i el Premi a la Millor Pel·lícula d'Animació al Hollywood Film Festival (2004). A USA destaquen cinc People's Choice aquest mateix any: com a Millor Pel·lícula Animada, Millor Veu, Millor Pel·lícula de Comèdia, Millor Seqüela i Millor Pel·lícula per Nens. Finalment cal mencionar els Premis rebuts al Teen Choice tan l'any 2004, en la categoria de Millor Pel·lícula i Millor Comèdia, com al 2005, com a Millor Pel·lícula Animada. També cal tenir en compte el guardó a la Millor Veu en un Film d'Animació de Eugenio Derbez al MTV Movie, a Mèxic l'any 2005. Finalment, el músic d'Shrek 2, Harry Gresgon-Williams, va aconseguir l'BMI Film Music, el mateix premi que va rebre la cançó Accidentally In Love, que alhora va ser guanyadora del guardó PFCS a la Millor Cançó Original. Amb tot aquest recital de premis es pot observar clarament que la saga d'Shrek ha estat tan aclamada tan per la seva animació com per les veus dels personatges i la banda sonora, trencadora respecte l'estil romàntic de Disney. Darrere de tots aquests guardons circula l'aventura de Shrek i Fiona, en companyia indiscutible i persistent de l'Azno, pel regne de Far Far Away, d'on són els pares de la princesa. Però la incompatibilitat de Shrek amb el seu sogre, el Rey Harold, porta a què aquest vulgui matar Shrek a través d'un nou personatge: el Gato con Botas. Entremig d'aquesta història conspiren l'Ada Madrina i el seu fill Encantador per aconseguir l'amor entre ell i la Princesa. La història acaba sent l'aventura d'anada i tornada d'Shrek per intentar convertint-se en humà per, finalment, recuperar amb orgull la forma d'ogre.

Shrek Tercero, del 2007 i dirigida per Chris Miller i Raman Hui, és la culminació d'aquesta saga. Amb un pressupost de 165 milions de dòlars és la més cara de la trilogia: els altres films van tenir un cost de 60 i 75 milions de dòlars respectivament. Tot i així, la crítica que ha rebut ha estat més negativa que positiva. En aquest cas tots els premis se situen al 2008: Golden Trailer al Potser de la Millor Pel·lícula d'Animació, el guardó Blimp per a Eddie Murphy a la Millor Veu; el Golden Reel per part de Motion Picture Sound Editors, d'USA; i el People Choice a la Millor Pel·lícula Familiar. Aquí el succés inductor rau en el fet que el Rey Harold s'acosta a la seva mort. Davant d'això, els únics successors que poden heretar el tron poden ser o bé la seva filla i Shrek o bé el seu nebot Arturo. Shrek es veu incompatible amb el càrrec i va a buscar Arturo en companyia dels seus amics Azno i Gato con Botas. Mentrestant, el maleeix la idea de ser pare ja que Fiona està embarassada i el Príncipe Encantador intenta aprofitar que Shrek no hi és per fer-se amb el tro de Far Far Away. Shrek i Fiona lluiten per aconseguir que el regne no caigui en mans del malvat. Shre Tercero s'acaba amb l'esperat retorn al pantà del protagonista, on la parella cuida dels seus tres fills, remarcant el número tres ja que coincideix amb el nombre de films que composen la saga.
En definitiva, es pot sintetitzar l'argument dient que Shrek és una saga de tres històries que revelen les aventures d'Shrek i que són induïdes pel trencament de les convencions socials, la incompatibilitat social amb allò nou, i la final adaptació als fets que passen tan des de la societat en sí com des dels propis individus.

LA BATALLA CONTRA DISNEY

Shrek fa una analogia clara amb l'univers de Disney, condemnant el seu estil i narració clàssica, que alhora té a veure amb l'envelliment de l'animació tradicional amb l'arribada del CG.
L'antipatia cap a Disney té antecedent en el final de la carrera de Jeffrey Katzenberg, fundador de DreamWorks juntament amb Steven Spielberg y David Geffen, a la Walt Disney Company. Katzenberg havia exercit un càrrec important a l'empresa mentre Eisner n'era productor executiu, però aquest va ser succeït per Frank Wells, el qual va situar a Katzenberg en un lloc de becari. Davant d'aquesta situació Katzenberg no va aconseguir l'ascens i va denunciar la Disney. Va guanyar el cas i amb els 280 milions de dòlars que en va treure va fundar la DreamWorks.

En aquest sentit Shrek, com molts altres films produïts per DreamWorks, s'allunya completament de l'estètica de Disney i ho fa tan des de l'argument, com hem vist anteriorment, fins els personatges. Shrek és un ogre bo que té com a oposat un príncep malvat, el Príncipe Encantador, únicament obsessionat pel poder i la fama i frustrat donada la seva infelicitat. Shrek, d'altra banda, té un cor gegant i vol viure amb tranquil·litat i humilitat en el seu pantà amb la Fiona. Aquesta no és la típica princesa de castell refinada, sinó que és ferma i lluitadora; fins i tot a la primera pel·lícula imita un moviment marcial de Màtrix. Representa la renúncia als contes de fades que prometen les pel·lícules de Disney i, a Shrek Tercero, anima a totes les princeses dels contes clàssics a treure la força que tenen al seu interior. D'altra banda l'Asno, company d'aventurers d'Shrek, té una capacitat de verborrea espectacular i és noble i orgullós d'haver-se casat amb una Dragona perillosa i tenir fills Drasnos. L'altre personatge imprescindible és el Gato con botas. Solter i Donjuán, representa de la força, el romanticisme i el valor del Zorro. És curiós que l'actor que dobla la seva veu sigui la d'Antonio Banderas, el mateix actor que la pel·lícula La màscara del Zorro; i no solament posa la seva veu en anglès, sinó que també en la versió espanyola i mexicana del film.

En l'argument de la saga apareixen nombroses referències a Disney i personatges de la seva història: des de la Cenicienta fins a Robin Hood, passant per Pinocho, La bella durmiente, el Capitán Garfio, etc. Però l'atac de DreamWorks no es basa només en la història en sí, sinó que també en el fet d'haver superat qualitativament i tecnològicament les animacions de Disney. Shrek va comptar amb animadors de Pacific Data Images, una empresa que, de la mà de DreamWorks, va desafiar l'hegemonia de Pixar, aliat de Disney en l'animació digital.

ANIMACIÓ D'SHREK

La pel·lícula és una autèntica delícia visual, creada amb tècniques d'animació que resulten alhora realistes i fantàstiques. Cap ser animat s'ha mogut ni ha respirat mai de manera tan convincent com Shrek
Roger EBERT, crític d'EUA

Shrek es caracteritza per haver creat un món amb hiperrealisme mai vist fins aleshores. Els personatges estan construïts de dins a fora: primer es va dissenyar el seu esquelet, posteriorment els músculs per finalment afegir capes de grassa. D'aquesta manera, tot i que no tenen cap intenció de ser realistes, creen realitat en els seus moviments.

L' esbós inicial dels protagonistes sorgeix de la mà de Walter Steig, un il·lustrador nord-americà que treballava a la revista New Yorker. L'any 1990, amb 82 anys, va publicar Shrek, un llibret de 26 pàgines amb il·lustracions. Aquest va arribar a John H.Williams, productor de la DreamWorks, per la mà dels seus fills i tan ell com els seus socis es va quedar entusiasmats amb els jocs de paraules i els defectes humans de les criatures i els animals. Es va encarregar l'adaptació cinematogràfica als guionistes d'Aladdín, Terry Rossio i Tedd Eliot i seguidament es va iniciar la construcció de l'anatomia dels personatges.

Shrek és el resultat sorgit després de crear 50 figurins de plastilina que partiren dels dibuixos de traç simple i de colors vius elaborats per Steig. 275 animadors van treballar en tècniques d'animació revolucionàries que van significar un gran pas en el camp de l'animació. Destaquen principalment el sistema facial, prèviament utilitzat a HormigaZ, que permet als personatges tenir tanta expressivitat a la cara que diuen oralment una cosa i a partir del seu rostre se n'endevina una altra de més profunda. També es reconeix el FLU (Fluid Animation System), a partir del qual elements com l'aigua o el fang aconsegueixen una densitat i textura poc vista aleshores.

A partir d'aquest procés es va construir l'esquelet de cada personatge, se'ls va cobrir de músculs amb un simulador, i finalment es va crear la pell. Tot plegat permetia respondre amb gran realisme el rostre i moviments humans.

L'adjectiu que es correspon amb aquest treball exhaustiu és "minuciositat": cada iris va ser treballat per separat per aconseguir unes condicions lumíniques molt precises, un Asno construït amb 60.000 pèls, 36 escenaris diferents i 2.550 extres a la primera pel·lícula, tots ells diferents gràcies a les diferents combinacions de caps, tipus de colls, cabells, rostres i vestuari. En definitiva, 4 anys de creació que van donar com a resultat una imatge realista però alhora fantàstica.

Amb tot això, la trilogia d'Shrek busca la similitud que tenen el cinema i la literatura tradicional. Per la seva banda, vivim en una societat postmoderna en què els nens, acostumats a percebre un entorn constantment canviant, ja no llegeixen. Per l'altra, anem veient com les històries es van transformant deixant de ser un reflex de la societat de principis de segle. La importància d'Shrek rau en la innovació que la saga aporta no només en quant a l'animació 3D, sinó també l'analogia que estableix amb la decadència de Disney.

BIBLIOGRAFIA
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Shrek
http://es.wikipedia.org/wiki/Shrek_2
http://es.wikipedia.org/wiki/Shrek_Tercero
http://es.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Katzenberg
Pàgina oficial: www.shrek.com
Leelibros: http://www.leelibros.com/biblioteca/?q=node/3556
http://www.leelibros.com/biblioteca/index.php?q=shrek_tercero
Revista Babar:
http://www.revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=37&Itemid=49
Badajoz City: http://www.badajozcity.com/cine/sinopsis.asp?Id=1394
El mundo: http://www.elmundo.es/navegante/especiales/2001/shrek/index.html