L'any 1999, va arribar als cinemes "The Matrix", una pel·lícula de ciencia-ficció que va esdevenir tot un èxit gràcies en part a l'espectacularitat de les seves imatges, les secüencies d'acció i sobretot a un ús dels efectes especials espectacular i eficaç. Ara sembla que ens queda una mica lluny a la memòria però fa tan sols 10 anys, molts dels efectes que presentava la pel·lícula eren impensables i ara són una realitat. Partint d'un pressupost de 63 milions de dóllars i recaudant prop de 500 milions a tot el món, "The Matrix" va ser un éxit monumental que va donar pas a dues secueles i que per damunt de tot va marcar el pas al segle XXI en el cinema dels grans estudis. A partir de "The Matrix", les superproduccions de les majors americanes van seguir i augmentar molts dels avenços assolits en el film dels germans Wachowski. L'escena on el seu protagonista, Neo esquiva una bala ha quedat com una de les icones del cinema del canvi de segle, com una de les imatges que han marcat l'evolució dels efectes especials en els films de la darrera dècada.

Neo esquivant la bala

En aquesta escena avui icònica és on es posava en pràctica l'efecte especial més siginicatiu, el que ocupa aquest comentari: el bullet time (o temps de bala). A través del seu ús, els espectadors van poder gaudir d'escenes suspeses en el temps en una espècie de càmera lenta mentre el punt de vista rotava. És a dir, la imatge es ralentitzava mentre circularment donava la volta sobre el personatge en questió. Tot i que així relatat, podria semblar assolit a través d'un travelling circular a càmera molt lenta, el cert és que el seu funcionament no és ni de bon tros així ja que, resultaria impossible de realitzar. De fet, el seu funcionament bàsic és prou senzill d'assolir i relativament asequible si no es necessita d'una envergadura pròpia d'un film comercial. A gran escala, obviament, és més complicat de realitzar.

L'efecte que produeix el bullet time sobre la imatge és el següent: la congela i rota sobre ella gràcies a un sofisticat dispositiu de gravació format per càmeres (la majoria fotogràfiques però també poden ser cinematogràfiques) sincronitzades mecànica o informàticament. D'aquesta manera, l'escena es filma en un set on, al voltant dels personatges es col·loquen les diverses càmeres formades segons el moviment de càmera que es vulgui. En el moment de l'acció el dispositiu dispara les càmeres en el moment desitjat i a la velocitat desitjada. Principalment doncs, és un efecte fotogràfic que a "The Matrix" com veurem, va donar el salt a la categoria d'efecte dissenyat i programat per ordinador.

Aquesta breu descripció del bullet time ens és útil com a introducció per desenvolupar la història d'aquest efecte especial en el món audiovisual. Una història que servirà per detallar com, al contrari del que molta gent pot pensar, aquest efecte no és un invent creat per a la pel·lícula "The Matrix". Com sol ocorre amb molt avenços tecnològics, trucatges o efectes, la seva paterinitat és un tema poc clar; Així, hi trobem dues coses certes: la primera, és que la tècnica bàsica per realitzar aquest efecte, ha estat emprada en més d'una ocasió abans de "The Matrix" ja que és basa en un mecanisme fotogràfic que en el seu moment els Wachowski van saber aprofitar i replantejar-ho.

I la segona, que la denominació de bullet time per aquest efecte és propietat de la Warner Bros gràcies a la seva utilització a "The Matrix" i a que, van ser prou murris per registrar el nom davant l'èxit de la pel·lícula i la (presumible) succeció de imitacions i recreacions de l'efecte en films porteriors. Això no vol dir que no es pugui usar aquest efecte en una obra audiosial sinó que no sel pot anomenar bullet time sense el consentiment de la Warner Bros ni utiltizar en tot cas el mecanisme que ells van adaptar i registrar.

Així doncs, com la majoria dels efectes especials, el bullet time ha tingut una evolució al llarg de la història que repassarem a continuació. El primer antecedent llunyà que es considera el trobem inclús abans de la invenció del cinema, gràcies a Eadweard Muybridge, conegut pioner de la fotografia. Al 1873 per resoldre un debat sobre els caballs de cursa (respecte si aquests arribaven a tenir les cuatre potes per sobre el terra en algun moment de la galopada) va muntar tot un dispositiu que és la base del bullet time. Per tal de captar el moviment del caball, va muntar una via en paral·lel a la trajectoria del caball amb una sèrie de 24 càmeres fotogràfiques i dues més a banda i banda de la via.

Les càmeres tenien el disaparador conectat, de manera que es diesparaven de sincrònicament per abarcar el recorregut del caball. En concret, estaven conectades en bateries de 3 càmeres. Tal experiment va servir no només per demostrar que els caballs arriben a alçar totes les seves potes alhora sinó per crear l'obturador mecànic en les càmeres, el disparador elèctric per enllaçar més d'una càmera, la captura de moviment assolint 12 fotografies en mig segon i de retruc, per sentar les bases conceptuals de l'efecte del bullet time.

Un altre dels punts de referència del bullet time el trobem en l'animació. Als anys 60, al final de la careta de la sèrie japonesa "Speed Racer", es realitzava una suspenció amb rotació del personatge molt similar al que s'assolia a "The Matrix". Precisament, els Wachowski són també els directors de l'adapatació al cinema d'aquest anime japonès. Lògicament, en aquell moment era més factible assolir tal efecta en animació que en imatge real. Com veiem, l'evolució del bullet time en el temps és molt dispersa i mai va tenir un desenvolupament coherent i progressiu al llarg dels anys.

Careta "Speed Racer"

És per aixó que no trobem una altre referència clara de la seva evolució fins a mitjans dels anys 90. En aquest context, cal remcarcar un nom clau en el desenvolupament del bullet time: Michel Gondry. Tot i que molts no són conscients, aquest destacat director de cinema, reconegut per la seva facilitat alhora de crear recursos visuals sorprenents i atractius, és un dels pares (o pioners) clars d'aquest efecte visual. El director de pel·lícules com "Olvídate de Mi!" o "La ciència del sueño", va sorprendre a molts quan, a la seva època de realitzador de videoclips i spots, va fer ús de l'efecte del bullet time. En el seu cas, ho realitzava a la manera més fotogràfica i mecànica, sincronitzant moltes càmeres col·locades en succesió al voltant de l'accio a filmar.

Al 1995 va dirigir utilitzant aquesta tècnica, el videoclip "Army of me" de Bjork així com també el videoclip de la versió que els Rolling Stones van fer del clàssic de Bob Dylan, "Like a Rolling Stone". Sobretot aquest últim és un exemple molt clar de les possibilitats que ofereix el bullet time en aquest cas, en el seu aspecte més fotográfic. Encara més espectacular, és l'spot que Gondry va fer al 1997 per la marca de vodka Smirnoff. En ell veiem una bala sortint disparada a càmera lenta a través de l'efecte del bullet time. Per tant, ens trobem davant la referència directa dels wachoski a l'hora de fer la famosa escena de "The Matrix". En aquest aspecte és on existeix polèmica alhora de parlar de l'invenció d'aquest efecte especial.

Videoclip Rolling Stones
Spot Smirnoff

Tot i que la polèmica sempre ha envoltat tot allò relacionat amb la tecnologia i els seus avenços, és absurd restar importància als directors de "The Matrix" que en tot cas, van saber aprofitar una tècnica en desenvolupament per donar-li un impuls i desenvolupar-la encara més, dotant-la en aquest cas de la dimensió digital que fins llavors no tenia.

El responsable de tal fita per la pel·lícula va ser el director d'efectes especials de "The Matrix", John Gaeta. Ell va ser l'encarregat de perfeccionar el bullet time dotant-lo de la dimensió digital. Amb el seu sistema, format tant per càmeres fotogràfiques com de cinema, la coordinació de les càmeres estava diseñada i generada prèviament per ordinador i posada en marxa a través de làsers de calibració i un control total gràcies a la informàtica. Les captures de les càmeres eran després transferides per poder ser editades com a pel·lícula. A més, aquesta perfecció del sistema permetia també previsualtizar les imatges en ordinanor amb escenes generades en 3D de tal manera que servien per dissenyar amb exactitud el funcionament i la disposició de les càmeres per crear l'efecte desitjat.

A més, van saber integrar tot el dispositiu mecànic de les càmeres a un set descomunal ple de pantalles verdes. Assolint d'aquesta manera, l'a decuació de la tècnica fotogràfica del bullet time a la dinàmica digital d'avui en dia i en consecüencia multiplicant les possibilitats de tal efecte. L'habilitat de John Gaeta i els germans Wachowski els va servir per explotar magnificament el bullet time i conseguir marcar un abans i un desprès en la història del cinema contemporàni. Des de llavors, hem sigut testimonis de la seva influència en altres pel·lícules, en algunes sèries i també en videojocs (primordialment "Max Payne") on potser les seves possibilitats són encara més infinites.

Escena bala sense efectes

En definitiva, l'aplicació de l'efecte especial denominat bullet time, ha permès aconseguir imatges hiper lentes que suspenen el temps de l'acció que presenciem i ens la mostren rotant-se en diversos angles d'una manera consecutiva, com si fos un moviment provinent d'una sola càmera. L'escena de Neo esquivant la bala és la prova icònica més important del bullet time, una imatge que va marcar l'any 1999 en el món del cine i va suposar un pas de gegant cap al camí de les pel·lícules repletes d'efectes especials generats per ordinador. El bullet time és doncs un gran exemple de com al llarg de la historia els efectes òptics i fotogràfics han estat integrats a la imatgeria digital, a tot un món de possibilitats que des de un ordinador, pot generar cualsevol efecte que un cineasta es proposi. Estarem atents per veure si el bullet time és encara capaç de patir un cop evolutiu més en l'audiovisual dels propers anys.