El hombre sin sombra (Hollow Man) és una pel·lícula dirigida, l'any 2000, per Paül Verhoeven (Instinto básico, El libro negro) i protagonitzada per Kevin Bacon i Elizabeth Shue. Pel que fa al gènere i l'argument, podem dir que és un thriller basat en un relat fantàstic: Un científic descobreix una fórmula per ser invisible i se l'aplica a ell mateix per comprovar-ne el funcionament. Al principi tot funciona correctament, però amb el pas dels dies el seu caràcter es torna molt agressiu i acaba convertint-se en una amenaça pels seus companys de laboratori, que es veuran obligats a matar-lo perquè el científic no posi en perill a ningú més. La pel·lícula no ha passat a la història del cinema perquè el guió és força fluix i previsible, però sí que és recordada pels seus espectaculars efectes especials, que van merèixer una nominació als Oscars del 2001 en l'apartat de millors efectes visuals.

L'argument de la pel·lícula dóna lloc a múltiples situacions on es fan necessaris els efectes especials generats per ordinador. En primer lloc, podem parlar de les imatges on es mostren cossos filmats amb càmeres tèrmiques. Per aquestes escenes, es van emprar veritables càmeres que detecten la calor, però amb l'ús d'ordinadors es van accentuar les faccions facials per dotar de més expressivitat la interpretació dels actors. També resulta curiós destacar que el goril·la que apareix a la pel·lícula és, realment, un actor que vesteix una disfressa, la qual requereix de quatre marionetistes que s'encarreguen de moure els ulls i la boca mitjançant comandaments a distància, a més d'una cinquena persona que és la veu dels crits del primat. Per les escenes on capten al goril·la amb la càmera tèrmica, va caldre escalfar la disfressa prèviament.

Però el principal atractiu de la pel·lícula es troba en la possibilitat de comptar amb un home invisible. El procés per arribar a aquesta creació té moltes fases i hores de treball, tot i que a primera vista ens resulti senzill i lògic. A continuació descriurem els trets principals necessaris per fer una pel·lícula del segle XXI sobre un home invisible.

- Les escenes s'havien de rodar dos cops com a mínim. La primera es feia amb els actors i Kevin Bacon portava un vestit sintètic de color (verd, blau o negre segons la situació) i la cara pintada igual que la indumentària. Durant aquest primer rodatge, un ordinador memoritzava els moviments de les càmeres. En la següent pressa, es rodava sense actors i l'ordinador que havia memoritzat els moviments ara s'encarregava de reconstruir-los exactament igual. Aquest sistema permetia tenir una pressa amb els moviments de l'actor -sobre els quals treballaven posteriorment els animadors amb els seus ordinadors- i una altra que oferia el que es veu a través del cos transparent de Kevin Bacon. Sense aquesta solució, si s'apliqués la invisibilitat al personatge, el seu cos seria opac i, malgrat optar per tècniques de croma, mai s'obtindrien les mateixes imatges que les rodades amb l'actor a l'escenari. Normalment, però, cada escena es rodava unes cinc vegades per disposar de més garanties de cara al trucatge digital.

- Malgrat que la pel·lícula tracta sobre un home invisible, en la majoria d'escenes el personatge és visible d'alguna manera, ja sigui perquè va vestit i amb una màscara, li tiren pintura, fum o aigua o perquè, en un intent fallit de recuperar la visibilitat, es queda a mig camí i només se li poden observar els músculs. Per poder obtenir la figura musculosa, anatòmica i esquelètica de Kevin Bacon, l'equip d'efectes que dirigia Scott E. Anderson (i bona part del qual després va elaborar el videoclip Rock DJ de Robbie Williams) va escanejar completament a l'actor amb làser i ordinador, a més de quadricular i marcar-li tot el cos i fer-li milers de fotos i vídeos per observar els canvis en l'anatomia i les articulacions quan es movia. La precisió havia de ser del 100% per recrear exactament a Bacon, ja que la suma de petitíssims errors donarien com a resultat un actor diferent. Un altre mètode al que van recórrer per obtenir un resultat realista va ser l'observació d'un cadàver humà, per tal de saber com situar -mitjançant els ordinadors- els ossos i els músculs, a part que aquests últims requerien d'un equip de modelistes que els dotaven de volum, ja que amb l'observació només sabien on col·locar-los. Un altre equip, ara d'animadors, va ser el responsable de controlar els moviments de l'esquelet. De fet, van ser tantes les dades geomètriques que van caldre per crear l'home invisible que es van haver de comprar ordinadors molt potents per poder gestionar la informació que requeria aquest complicat i laboriós procés. Els tècnics d'efectes especials parlen d'uns 5.000 mapes de textures de Kevin Bacon, molts dels quals van ser pintats a mà per dotar de més versemblança i detalls les diferents parts del cos de l'home invisible quan es queda a mig camí de recuperar la visibilitat.

- L'escena on l'home invisible va a casa del seu cap i l'assassina a la piscina resulta interessant per descobrir quines tècniques i solucions d'efectes visuals es van adoptar perquè semblés creïble. Quan Kevin Bacon està dins la piscina, la seva figura és com un negatiu d'aigua, aquesta no circula pel seu cos com en les escenes de pluja, així que els tècnics d'efectes van construir objectes de plàstic i vidre transparent (mans, peus, boles, bosses...) per observar el comportament dins de l'aigua i les propietats reflexives i retractives (si distorsiona el que transparenta, ho augmenta, etcètera). El següent pas va ser filmar bombolles i esquitxades d'aigua a part, ja que l'escena és molt violenta, però amb la interpretació dels actors no es generava la suficient quantitat com perquè resultés creïble. El tercer pas era animar amb ordinador la figura de Kevin Bacon, que actuava amb un vestit sintètic de color negre, de manera que els moviments de l'home invisible reflectissin la incidència de l'aigua en un cos submergit. Per últim, l'equip d'efectes especials integrava amb ordinadors les bombolles i esquitxades a l'escena, situant-les a més o menys proximitat segons la seva grandària.

- L'última escena de la pel·lícula que resulta especialment significativa per al nostre comentari és la que els científics li fabriquen una màscara al seu company invisible per poder-lo ubicar al laboratori mentre treballen plegats (el protagonista encara no s'ha trastocat). La dinàmica és la mateixa que en altres escenes: primer rodar amb els actors (Bacon amb el vestit sintètic) i després repetir amb la càmera controlada per l'ordinador. En aquest cas, l'actor porta el vestit verd (el més utilitzat durant el rodatge, ja que funcionava molt bé amb la llum i era fàcil d'il·luminar, però donava problemes amb les escenes d'aigua perquè reflectia les gotes i calia utilitzar el de color negre) i la cara maquillada amb el mateix color mentre li tiren un líquid que se li ajusta perfectament a la forma del rostre. Posteriorment, en el trucatge s'insereixen les imatges que correspondrien a les zones invisibles (ulls i boca) i quan l'actor ha d'actuar utilitza una màscara de làtex sobre el vestit verd.

Com hem vist al llarg d'aquest comentari, una bona feina en efectes visuals i digitals no és una garantia per acabar tenint una pel·lícula apreciada i ben valorada pel públic, ja que el guió i els intèrprets són el que més compta en la indústria del cinema, però aturant-nos per analitzar l'elaboració del film podem descobrir coses molt interessants que, segurament, ens faran tenir una millor opinió sobre el que hem vist.

www.decine21.com/Peliculas/El-hombre-sin-sombra-2622.asp?id=2622
El hombre sin sombra - Paül Verhoeven (2002). Pel·lícula i extres de l'edició en DVD.