Per poder parlar d'aquest personatge en concret, ens hem de situar primer, hem de, si més no, contextualitzar-lo. Aquesta creació pertany als films de Toy Story (John Lasseter, 1995) i la segona part d'aquesta, Toy Story 2 (John Lasseter, 1999). A més, apareix a la sèrie de dibuixos animats Buzz Lightyear of Star Command, i als diversos videojocs posteriors. S'espera una tercera part de la saga a l'any 2010. Abans d'aquesta estrena, es preveu una reestrena de les dues anteriors, la primera el dos d'octubre de 2009, i la segona el dotze de febrer de 2010, ambdues sota un nou format en tres dimensions.

La trama argumental de Toy Story es basa en les aventures d'unes joguines més o menys convencionals. L'arribada d'un ninot nou, en Buzz Lightyear, farà enfurismar a Woody, la joguina preferida d'Andy, el nen de la casa, quedant així rellevat a un segon pla. En una baralla, Buzz cau per la finestra i han d'anar al seu rescat. A la segona part, s'ha de rescatar una altra joguina, segrestada per un col·leccionista. A la tercera part, Andy anirà a la universitat i donarà les seves joguines a una llar d'infants.

Fou, la de l'any 1995, la primera pel·lícula d'animació creada completament per ordinador. Les imatges van necessitar 800.000 hores de generació a una RenderFarm (conjunt de diferents ordinadors que renderitzen imatges o animacions realitzades amb un programa de tridimensional com poden ser Blender, Maya, 3D Studio o Cinema4D). Al segon film, hi van haver innovacions tecnològiques, entre les quals trobem la creació d'un sistema per afegir partícules de pols als ninots, creant així un efecte de realisme important. Aquí, el treball en cada fotograma fou de quasi vint hores, amb el doble de potència que a la primera part, i un 40% superior a Bichos. Com a dada curiosa, afegim que les 10.000 imatges de textures creades per a les ombres de les pells humanes ocupaven 17GB d'informació.

Ambdós films són dirigits per John Lasseter per a la companyia Pixar Animation Studios (fou el primer llargmetratge de la productora, que pels anys 90 tenia acords de coproducció, com és el cas de Toy Story, Buscando a Nemo o Los increíbles), una de les més nombrades en aquest camp, i que fou adquirida, el 26 de gener de 2006 per la companyia Disney. Lasseter és un dels membres fundadors d'aquests estudis d'animació i a més, té el càrrec de productor executiu, revisant així els projectes de la companyia. Ha obtingut dos òscars, un d'ells per la pel·lícula que ens concerneix, Toy Story, i l'altre pel millor curt animat Tin Toy (precendent del que vindrà després).

Un cop ubicats, ens centrarem en l'eix principal d'aquest comentari, el personatge animat de Buzz Lightyear. Però per veure els orígens d'aquest personatge en concret, hem de parlar de Bud Luckey, el seu dibuixant i dissenyador (també va crear a Woody, l'altre protagonista de la pel·lícula). Es conegut per diversos treballs (és, a més d'animador i creador de dibuixos animats, músic, compositor i cantant), però un dels més significatius són seves creacions a Pixar, on, entre altres ha creat personatges de Toy Story, Bichos, Monstruos S.A, Cars, Buscando a Nemo, i Ratatouille. El mateix John Lasseter va dir, en la nominació de Luckey a l'òscar per Boundin' (2004), que Bud Luckey era "un dels herois no reconeguts de l'animació". Altres persones físiques que envolten aquest personatge són els seus dobladors, en la versió original Tim Allen (Un chapuzas en casa, Vaya Santa Claus...) i la versió espanyola José Luís Gil (conegut pel seu recent personatge de Juan Cuesta a la sèrie televisiva Aquí no hay quién viva y La que se avecina).

Buzz Lightyear es descriu com un guerrer espacial, encarregat de salvar l'univers i enemistat per sempre amb Zurg. És bastant cregut, i realment no creu que sigui una joguina, de fet, creu que pot volar i això li portarà problemes físics. Com també creu que no pot respirar sense el seu casc. Requereix bateries pel seu funcionament i està fet de plàstic rígid. Tot i això, s'integrarà en el conjunt de les joguines, i acabarà sent amic d'en Woody, tot i les reticències inicials. És una joguina innovadora, amb diversos artefactes i botons (puntada de kàrate, ales per volar, llum làser), amb diferents frases pre- gravades i altres sons electrònics. Al final, haurà d'acceptar que només és una joguina al cap i a la fi.

Aquest personatge té referències importants a la saga de Star Wars, i tot el món trekkie. Per exemple, saluda separant els dits a l'estil "vulcano", i al videojoc, quan aterra al planeta i la càmera es subjectiva, s'escolta la respiració de Darth Vader. A la segona pel·lícula de la saga, la seqüència de Buzz i el seu doble, està basada en un capítol de la sèrie Star Trek, on hi havia dos capitans Kirk (un bo i l'altre dolent). Una última referència, i més clara que cap altra, és la conversa entre Buzz i Zurg, el seu antagonista, on Buzz diu "mai em rendiré...tu vas matar al meu pare", i Zurg li respon "jo...sóc el teu pare" (escena de Luke Skywalker i Darth Vader a El Imperio contraataca).

Tornant al film, en general, va dirigit tant a públic adult com als nens, als quals els transmet valors típics dels dibuixos animats: amistat, cuidar de les joguines, etc., així com fer-los passar una bona estona. El públic adult gaudeix de la gran quantitat de referències a altres pel·lícules (El resplandor, Star Wars, El Rey León, En busca del arca perdida, etc.), a més de l'humor dels personatges, recuperat posteriorment amb altres pel·lícules del gènere com Shrek (tot i que aquesta és de Dreamworks), la qual es basa en referències externes en tot el seu plantejament, i el tipus d'humor és bastant més adult.

Tant Woody com Buzz són la parella perfecta de personatges, dos amics entre la línea de l'amor i la irritació, però que en definitiva són inseparables, com passa amb Timón i Pumba (El Rey León). En pel·lícules d'animació posteriors s'ha pogut veure un esquema similar. Així tenim Shrek i Asno (Shrek), Mike i Sullivan (Monstruos S.A), Rémy i Linguini (Ratatouille), o Manfred i Sid (Ice Age). Tot i que això és un patró literari i només cinematogràfic, que prové dels orígens dels relats, és curiós com s'ha anat repetint en els últims films animats.

Trobem, per tant, l'equilibri perfecte entre història i tècnica (salvant distàncies, ja que pensem que Toy Story fou la primera íntegrament digital), entre la creativitat i la tecnologia. La imaginació requerida i l'impuls dels precursors de les tècniques 3D, els ordinadors, i les ganes per desenvolupar un àmbit que encara li faltava una pel·lícula com Toy Story, és molt important, ja que gràcies a tot això - i als precedents més antics, és clar- podem gaudir de creacions cada cop més treballades i perfeccionades.

Fixem-nos-hi si el ressò d'aquest film va ser important que les joguines de la història van començar a vendre's, i encara avui dia segueixen tenint èxit, tant per nens com per a col·leccionistes. El disseny dels ninots, sobretot de Woody i Buzz, va resultar perfecte per al merchandising posterior, el cowboy i l'astronauta, la compenetració entre allò clàssic i allò modern. Passat i futur. I una metàfora, si se'm permet l'expressió, d'allò ja conegut, els dibuixos animats, amb la tecnologia més moderna del moment, l'animació per ordinador, i la desconfiança dels sectors tradicionals en el projecte (com sol succeir amb les novetats), tot i l'acceptació total en veure el resultat.