Waking Life és una pel·lícula que es caracteritza perquè està tota rotoscopiada.
La rotoscòpia és una tècnica que es basa en dibuixar directament sobre la referència, que acostuma a ser els fotogrames d'una gravació real. Passant, fotograma a fotograma, la gravació en dibuix, els animadors poden aconseguir un moviment realista en els seus personatges.

Aquesta nova tècnica d'animació es va descobrir al 1915, quan l'americà Max Fleischer, mentre treballava com a editor pel Popular Science Monthy, va desenvolupar un invent que li permetia dibuixar sobre un tros de pel·lícula amb personatges reals, utilitzant-los com a referència. Aquesta tècnica la van anomenar rotoscòpia (rotoscopiado en castellà) i encara s'utilitza en les animacions tradicionals. En les animacions 3D podríem dir que s'utilitza la seva "germana gran", el motion capture, que es basa en la referència dels moviments directament per transportar-los, després d'emmagatzemar-los, a la figura digital creada. Tot i que són tècniques que busquen el moviment real no són competidores perquè el resultat és molt diferent, a part, una serveix pel 3D i l'altra pel 2D.

Max Fleischer i el seu germà Dave es van encarregar de construir l'aparell que es basava en projectar la pel·lícula real sobre un panell que serveix com a taula per calcar. I així, posteriorment, es gravaven tots els dibuixos a la manera tradicional. Els Fleischer van crear personatges tan coneguts com Koko the Clown, que va ser el primer personatge rotoscopiat i el primer en barrejar-se amb el món real (perquè a cada curt sortia d'un tinter), la Betty Boop o Popeye el marino.

La producció dels germans Fleischer va acabar decaient davant Disney, tot i que els hi havien pogut fer competència. Disney també va animar les seves produccions amb rotoscòpia des dels inicis amb la Blancaneus, el seu primer llargmetratge.

La rotoscòpia també ha estat utilitzada com a eina per realitzar efectes especials de les pel·lícules, com és el cas de les espases làser de La guerra de les galàxies, que al rodatge portaven un pal on després es lluiria el làser.

Existeix un cert grau de controvèrsia sobre si la rotoscòpia és animació autèntica, i sobre el seu valor artístic com a tal. És cert que es dibuixa sobre una referència però això no treu que s'ha de ser un bon animador per emprar-la perquè una rotoscòpia mal feta mostra els perfils tremolosos, fet que incomoda als espectadors perquè no estan acostumats. Però si està ben feta, la tècnica també facilita la feina perquè els moviments creats seran els correctes; els naturals (tot i que tot el procés d'animar sempre és lent).

Waking life podríem dir que és una producció moderna de rotoscòpia. La pel·lícula, dirigida al 2001 per Richard Linklater, va ser gravada primer en vídeo digital durant 25 dies. La tècnica va permetre abaratir el cost de la càmera, perquè no es necessitava una gran qualitat d'imatge si després es pintava a sobre. Waking life es va rodar tota en MiniDV a les ciutats d'Austin, Nova York i San Antonio.

A diferència de les pel·lícules normals en les que el procés de muntatge no comença fins que s'ha acabat de rodar, Linklater i la seva muntadora Sandra Adair van muntar gran part de la pel·lícula a mesura que l'anaven fent. Era necessari rodar i muntar el metratge de l'acció real abans de començar la part d'animació per no perdre el temps animant seqüències que no es muntarien.

Van reunir un grup de més de trenta artistes. A cadascun dels animadors se'ls hi va assignar un personatge en el que treballaria en solitari.

Es calcula que cada minut de metratge exigia 250 hores d'animació. La part gràfica de la pel·lícula va durar nou mesos aproximadament.

Aquí és on ve el canvi a la modernitat. Actualment l'animació es fa bàsicament per ordinador (últimament les productors només treuen pel·lícules en 3D), tot el procés s'ha digitalitzat i és més ràpid, dins del que cap, perquè els moviments es poden interpolar.

Fins i tot en rotoscòpia el procés s'ha agilitzat al digitalitzar-lo. Es permet fer interpolacions i això allibera d'haver de dibuixar a mà cada línea de cada fotograma. L'ordinador connecta línies fluïdes i pinzellades a través de l'amplia gamma de fotogrames.

Els animadors de Waking Life van utilitzar ordinadors "Off-the-shelf" Apple Macintosh (en comparació amb els ordinadors costosos que utilitzen Pixar i Dreamworks). Va ser produït majoritàriament utilitzant el programa "Rotoshop", un programa que no es comercia sinó que és propietat de Bob Sabiston, director de l'estudi d'animació i programació Flat Black films, on s'ha animat la pel·lícula.

El dibuix es fa directament a l'ordinador, els animadors poden anar canviant els fotogrames. El programa no només guarda la imatge sinó que també recorda cada pinzellada de l'animador. Es dibuixa el contorn i després s'omple de colors. Es poden crear capes, que es poden separar i ajuntar segons es vulgui. Els animadors també poden tenir una vista preliminar de l'escena amb àudio per revisar la seva progressió.

Per crear la continuïtat en el color, el software permet als animadors "aixecar" el color d'un objecte de la pel·lícula real i recrear-la a l'ordinador.

Un dels altres canvis d'aquesta animació amb rotoscòpia és que a Waking life hi ha escenes on els personatges, tot i ser il·lustrats, no deixen de ser realistes. No hi ha la gran diferència entre la persona filmada i el producte com en als personatges de Fleischer (que a un cantant el va convertir en una foca) o els de Disney. Fins i tot es poden reconèixer cares famoses d'actors que hi van participar com Ethan Hawke. És en aquestes escenes on es pot veure cap on es va decantar el director per a la següent pel·lícula.

Pensant el perquè de fer servir rotoscòpia a Waking life apareixen algunes raons amb l'argument de la pel·lícula. Aquesta, mostra les diferents converses que té un protagonista anònim amb varies persones que semblen entrar i sortir de la seva vida sense cap motiu aparent.

La primera gran frase de Waking life, "dream is destiny" (el somni és destí), marca la gran idea sobre la que gira la pel·lícula: endinsar-se al món dels somnis, i, tot i no poder controlar-lo, permetre's disfrutar-lo al màxim durant l'instant etern que dura.

El títol Waking life fa referència a la frase de Jorge Santayana "sanity is a madness put to good uses; waking life is a dream controlled" seria "la cordura es una locura que se usa para bien; la vida despierta es un sueño controlado".

El diàleg té molta importància, com el monòleg, degut als temes que tracta, i així doncs, també facilita l'ús de la rotoscòpia per progressar més ràpidament en el procés de dibuixar pel ritme més aviat pausat de la pel·lícula.

Al parlar de la temàtica del somni, la tècnica de la rotoscòpia també encaixa molt bé amb la imatge volguda. Pràcticament cada seqüència té un animador diferent per això hi ha diversos estils en la mateixa pel·lícula. Seria pràcticament impossible haver-la postproduit en el mateix temps per un mateix animador.

La pel·lícula no és gaire comercial, aquest ha estat el principal problema per donar-la a conèixer al gran públic i perquè la tècnica de la rotoscòpia prengui un grau de coneixement diferent. La pel·lícula Waking Life és difícil de seguir perquè els il·lustradors, tot i que són molt bons, no estan acostumats a dibuixar escena per escena i els personatges es mouen de maneres diferents a les reals, i apareixen les línies estranyes de moviment que distreuen a l'espectador. D'aquesta manera la imatge vampiritza una mica i t'aparta del text (si està subtitulada) o de les veus i et pot dificultar seguir-la.

La pel·lícula està clarament dirigida a un públic adult. L'animació no és el tema principal i al ser poc activa tampoc distreu a l'espectador com si fos una pel·lícula simplement d'oci. La comunicació dels personatges és el que realment enganxa a l'espectador amb la pel·lícula.

Ha estat nominada a molts premis, principalment per la tècnica. Walking life va guanyar el premi "National Society of Film Critics" en la categoria de Millor Pel·lícula Experimental, el "New York Film Critics Circle" en la categoria de Millor Pel·lícula Animada i el "Venice Film Festival" per Millor Pel·lícula. Va ser nominada també al "Lleó d'Or", premi principal del festival.

El mateix director, Linklater, al 2006 va estrenar "A Scanner Darkly" (Una mirada a la Oscuridad), adaptació d'una novel·la de Philip K.Dick, seguint la mateixa tècnica però amb un altre estil, tal com hem vist, seguint el més realista, creada en els mateixos estudis de Flat Black Film. La pel·lícula va tenir més repercussió degut a l'argument i pels actors, com Keanu Reeves i Winona Rider.