Henry Selick és un director, productor, guionista i dissenyador de personatges especialitzat en la tècnica d'animació de l'stop motion. Nascut als Estats Units l'any 1952, Selick és reconegut a nivell mundial per dos grans èxits: The Nightmare Before Christmas (1993) i James and The Giant Peach(1996). Tot i que aquests no han estat els seus únics treballs, sí que són els que l'han portat al reconeixement i el triomf en el camp de l'animació. Altres treballs posteriors han estat Monkeybone (2001) i Moongirl (2005). Es preveu que l'any 2009 s'estreni el nou projecte en el que treballa actualment, Coraline (Universal), i , en fase de desenvolupament tenim Here Be Monsters!. De Coraline ja se saben bastants detalls, com que també estarà realitzada en stop-motion, és una adaptació del conte de terror i fantasia de Neil Gaiman, i que comptarà amb les veus de Dakota Fanning (La guerra de los mundos), Teri Hatcher (Mujeres desesperadas) i Ian McShane (Deadwood).

L'interès de Selick pel camp de l'animació prové de ben lluny. Ja des de ben petit dibuixava, i les primeres pel·lícules que el van cridar l'atenció van ser The Adventures of Prince Achmed (Lotte Reiniger, 1926) i The 7th Voyage of Sinbad (Ray Harryhausen, ANY), la primera és el llargmetratge animat més antic que es conserva, i la segona feta pel perfeccionador de l'stop-motion, productor també de Jasó i els argonautes (1963). Henry Selick, després dels seus estudis a diferents universitats i escoles d'art de Londres, va començar a formar part, al costat de John Lasseter (Toy Story), John Musker (La Sirenita) i Brad Bird (Ratatouille), de CalArts, en el primer programa d'animació de personatges. També va estudiar animació al costat de Jules Engel (animador de Fantasia, 1940), tirant més cap a la banda de l'experimentació, que el va portar a realització de dos projectes força exitosos: Phases (segon premi) i Tube Tales (nominació).

Desprès d'aquesta fase a CalArts, passà a formar part de la companyia Disney, sota la supervisió d'Eric Larsson (animador de Blancanieves y los siete enanitos). Aviat passa a ser animador de The Fox and The Hound (Glen Keane). Fou aquí on donà el gran pas de la seva carrera, ja que va poder conèixer a Tim Burton i Rich Heinrichs, ambdós decisius en la carrera i el triomf de Selick.

L'any 1986 fundà la seva pròpia productora, anomenada Selick Projects (anys més tard s'anomenarà Twitching Imatges, Inc.), i amb la qual va treballar constantment per la cadena televisiva MTV, la qual cosa el fa guanyar diferents premis i passar durant un període de temps, al camp de la publicitat. Aquest canal de cable va patrocinar el seu projecte Slow Bob (1990), de sis minuts de durada, que va rebre molts premis i on es van emprar diferents tècniques d'animació. És aquí, on, juntament amb Burton i Heinrichs, es va decidir que fos el director de The Nightmare Before Christmas.

Parlarem breument d'aquest gran èxit, per desprès focalitzar la nostra atenció en el segon llargmetratge de Selick, James and The Giant Peach. Pesadilla antes de Navidad, nom amb el qual es va conèixer a Espanya aquesta pel·lícula, va ser el seu primer llargmetratge en stop-motion per una gran productora. Va ser nominada a un premi de l'Acadèmia pels millors efectes especials i guanyà dos premis Annie. Tot i que en realitat el pes del film recau en Burton (molta gent pensa que ell fou el director, i no Selick), Selick va aportar en la seva mesura la seva professionalitat (tot i que hi van haver reticències ja que Selick va sentir que no li van consultar prou la part creativa). La técnica de l'stop-motion (fotograma a fotograma) fou un èxit rotund i va fer que aquest film passés aviat a ser un clàssic.

Un cop vist breument aquesta primera part, on hem vist els orígens de Henry Selick i el seu primer triomf, passarem a parlar de James and The Giant Peach, film on barreja diferents tècniques d'animació. A Espanya fou coneguda pel nom de James y el melocotón gigante, i va ser la segona col·laboració Selick- Burton. Es barregen diferents tècniques, entre les quals destaca la combinació perfecta entre stop-motion i imatges reals (diferent de l'anterior film, on era tot fotograma a fotograma). A més, hi ha efectes especials fets per ordinador.

Els professionals que envolten aquest film són en gran part, el mateix equip que a Nihgtmare Before Christmas, Henry Selick en la direcció, Tim Burton i Denise di Novi (producció), guió de Karey Kirkpatrick, Jonathan Roberts i Steve Bloom (tot i que la història és original de Roald Dahl) i una banda sonora de Randy Newman (també encarregat de la música de Toy Story o Forrest Gump). La productora fou Disney i la durada total és de 79 minuts.

Selick va haver de recórrer a l'ajuda de Burton perquè la Disney acceptés el projecte (no se'n refiaven de la barreja d'imatges reals i stop-motion) i per convèncer a la vídua de Roald Dahl a la cessió de drets del conte. Burton, per la seva banda, volia part de l'equip de Selick pel seu projecte, The Corpse Bride, i la relació entre ambdós directors va arribar a un punt encara més tens, enemistant-los a partir d'aquell moment.

L'argument de la pel·lícula es basa en la història d'un nen de vuit anys (James), que queda orfe i ha de viure amb les seves tietes (Spike i Sponge), les quals el maltracten. Un dia James rep la visita d'un home vell que li dóna certs poders màgics. Al jardí de la casa creix un préssec gegant, i James coneix allà a un grup d'insectes gegants, amb l'ajuda dels quals volaran i navegaran amb el préssec fins arribar a Nova York, ciutat on els seus pares sempre havien volgut anar.

Va rebre diferents premis, entre els quals destaquen el Grand Prix, el KCFCC i el Young Artist, per millor pel·lícula d'animació. A més d'altres nominacions, entre les quals cal esmentar la nominació a l'Òscar de 1996 per millor banda sonora, que finalment es va emportar Rachel Portman per Emma.

L'originalitat d'aquest treball és la combinació perfecta de les imatges reals i els personatges d'animació. La transformació que pateix James dins del préssec, quan passa d'un estat a un altre, està molt ben treballada en la contrallum. La ideació dels personatges és molt original, i podríem dir que són precedent de pel·lícules d'animació posteriors protagonitzades pel món dels insectes: Bichos (1998) o Antz (1998). Les textures emprades no només per als personatges, sinó per l'aigua, el préssec o la fusta, estan bastant ben aconseguides, tot i no arribar a la realitat total. Però hem de pensar que encara aquest camp estava en procés de desenvolupament i li mancava una lleugera empenta per arribar a les produccions que podem veure avui dia. Tot i això, la tècnica de l'stop-motion no es basa en la verosimilitut total, sinó que hi ha consciència pròpia de ficció, i sobretot del món del somni i la fantasia.

Com a curiositats del film en tenim vàries. Per exemple, hi ha un petit cameo del protagonista de The Nightmare Before Christmas, en Jack Skellington, que fa de pirata dolent en aquest cas. Al doblatge original trobem veus conegudes com la de Susan Sarandon (senyora aranya), Richard Dreyfuss (centpeus) o Simon Callow (llagosta). A la versió espanyola trobem veus reconegudes d'altres films infantils, com Marta Martorell (La Bella y la Bestia, Se ha escrito un crímen...), José Luis Gil (Toy Story,Buscando a Nemo... ) o Salvador Aldeguer (Las crónicas de Narnia, Shrek 2...), entre d'altres. La lletra de la cançó Eating the Peach no és inventada, sinó que pertany a la novel·la original de Roald Dahl, igual que part dels poemes que reciten les tietes de James. Per últim, la cançó que toca la llagosta amb el violí és de Bach (Partita for Violin solo no 3 E major, BWV 1006: 3r moviment, Gavotte en rondeau).