George Méliès s'anticipa cinematogràficament 67 anys al Projecte Apolo dels Estats Units el qual va realitzar suposades missions lunars amb tripulació. Molts pensen però que el Projecte Apolo té tan de ficció i d'artifici com la mateix "Viatge a la Lluna"(1902) de Méliès.

La peça que ens ocupa, un curtmetratge mut de 14 minuts de duració, suposava la pel·lícula número 400 del realitzador francès que va comptar amb l'ajuda del seu germà gran, Gaston Méliès, en el plantejament del guió. Veiem un cameo del propi Méliès en el film. Així doncs l'il·lusionista francès va controlar tot el procés exercint com a guionista, director, productor i protagonista del film.

La producció va gaudir d'un pressupost alt per l'època, es van construir luxosos decorats amb cartró i terracota, es van adquirir complexes màquines per tal de crear els efectes espacials i es va dissenyar un costós vestuari per als selenites.

La pel·lícula va ser estrenada l'1 de setembre de 1902 a el Méliès Thé‰tre Houdin de París, amb un extraordinari èxit entre el públic. Aquest èxit es trasllada a Europa un cop Méliès aconsegueix vèncer les reticències dels exhibidors, degut a la llarga durada del film en relació amb els estàndards de la època.

De totes maneres Méliès mai va arribar a rebre allò que li pertocava per la explotació, ja que els tècnics que treballaven per Thomas Edison van aconseguir fer còpies del film i les van distribuir per tot Estats Units. Edison argumentava que tenia el dret sobre totes les pel·lícules, ja que la perforació de la cinta per el cinema era un invent seu. El film doncs, va donar lloc a infinitat de plagis i còpies il·legals.

Si bé va ser l'antecedent visual del real suposat viatge a la lluna, hem de dir que es basava en obres com "From the Earth to the Moon" (1865) de Julio Verne i "First Men in the Moon"(1901) de Herbert George Wells. Al seu torn ha inspirat molts altres films posteriors i la imatge de la cara de la lluna rebent l'impacte d'un coet espacial és un dels plans més coneguts de la història del cinema, imitada per exemple en vídeos musicals com: "Heaven for Everyone" de Queen i "Tonight, Tonight" de The Smashing Pumkins.

Ha estat aquesta mateixa història del cinema la que a la vegada ha fet justícia amb el film reconeixent-lo ja no tan sols com una de les creacions cinematogràfiques més important del artista, sinó com a porta d'obertura a les històries fantàstiques i a la ciència-ficció tractades a partir de trucs i efectes especials; el viatge espacial esdevindrà un dels temes ja no només fundadors sinó també fonamentals de la ciència-ficció com a gènere. Aquesta inclinació cap al trucatge venia de que Méliès havia exercit com a mag.

L'argument es podria resumir així: dos savis del congrés científic del club d'astrònoms decideixen anar a la lluna. Per tal d'aconseguir-ho fabriquen una gegantesca càpsula espacial en el qual s'instal·len per al viatge i aquesta és introduïda per unes coristes en un gegantesc canó per ser disparada cap al satèl·lit terrestre. Els científics allunitzen en un ull de la lluna. Apareixen el rei i els selenites que es converteixen en pols quan són colpejats pels paraigües dels terrícoles. Tornen a la terra amb la càpsula caient des d'un precipici de la lluna i arrastrant sense voler a un selenita que s'havia agafat a la seva cua. Aquest és exhibit després en el nostre planeta.

Amb aquesta peça Méliès no només revolucionarà el setè art per fer-hi néixer un gènere, sinó que també introduirà noves formes narratives a través de la càmera que després s'estendran cap a tot tipus de productes, com la utilització i la focalització de la atenció d'un personatge cap a una part de l'enquadrament (quan el professor aconsegueix convèncer a les masses), tenint en compte que sempre es creava el pla mig amb els personatges en el marc central d'aquest enquadrament; apropaments en forma de zoom que podien anunciar el naixement el travelling frontal, muntatge de plans continus per recrear la sensació d'espai recorregut, muntatge de molts plans dins d'una mateixa seqüència, etc.

També hi trobem però fets que avui serien denunciables per a molts cineastes com errors de continuïtat o ràcord, fet que podem veure quan el coet tripulat pels científics xoca contra la lluna i després en el següent pla veiem com hi torna a xocar.

"Viatge a la lluna" va desencadenar moltes lectures socials, metafòriques i de caràcter religiós. El film va ser definit pel propi Méliès com: "la primera gran comèdia de màgia cinematogràfica."