| El cristianisme va imposar unes normes de comportament religiós, social i intel·lectual que van impedir el progrés científic. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Veritats revelades |  | ·Religió i poder· |  | Monestirs |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Per la seva banda, l'altra gran religió monoteísta, l'islamisme, va ser més oberta i va fer possible la preservació de bona part de la cultura grega. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Número cero· |  | ·Llum als ulls· |  | Avicena |  | ·Numeració definitiva· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| L'escola de traductors de Toledo també va contribuir a aquesta preservació. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Rei savi |  | Cantigues |  | ·Transcripció del saver· |  | ·Llibres medievals· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Una altra excepció dintre del cristianisme medieval va ser el lúcid Ramon Llull, que va propugnar el diàleg entre religions i la curiositat pel saber. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Ramon Llull |  | ·Diàlegs· |  | ·Ars Magna· |  | ·Elements del saber· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| En l'àmbit de la tecnologia, la necesitat d'orientar-se va impulsar el desenvolupament d'instruments per a fer més segura la navegació. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Astrolabi· |  | ·Mesura de l'espai· |  | Primers cartògrafs |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Paralel·lament, es van desenvolupar tècniques mecàniques per la mesura del temps que donarien lloc als rellotges, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Primers rellotges· |  | ·Rellotge com a símbol· |  | ·Mecanismes· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| i als autómates, primer construïts tímidament però, amb el temps, objectes de gran atracció popular. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Ninots animats |  | ·Jacquemarts· |  | ·Preciència· |  | ·Moviment· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Tot i aquests avenços tècnics, durant l'edat mitjana les eines per al cálcul apenes van evolucionar. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Presumadora· |  |  |  |  |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Poc a poc, el concepte religiós d'un món perfecte centrat en la Terra va anar trontollant, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Terra com a centre· |  | ·Divina comèdia· |  |  |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| i el desvetllament de les incongruències d'aquest concepte, aixís com un humanisme incipient, van donar pas a una nova visió de les coses. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Una nova visió del món· |  | Profunditat |  | ·Cometa· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| El tractament pictòric de la perspectiva en va ser una de les conseqüències, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Pintor de l'espai |  | ·Dibuixar l'espai· |  | ·Tres dimensions· |  | ·Punts de fuga· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| l'altra va ser una concepció de l'Univers que, no sense greus dificultats, va anar guanyant terreny: l'heliocentrisme. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Primer observatori· |  | Copèrnic |  | Revolució copernicana |  | Giordano Bruno |