En el romanticisme culmina un procés en el qual l'art és l'expressió suprema d'alló subjectiu i emocional,
|
|
![Friedrich](../ip/friedrich.jpg) |
|
![Mary Shelley](../ip/shelley.jpg) |
|
![Art total](../ip/wagner.jpg) |
|
|
|
|
Friedrich
|
|
Mary Shelley |
|
Art total |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
molt allunyat d'alló objectiu i racional, el camp d'acció de la ciència omnipresent. |
|
![Relativitat](../ip/Einstein.jpg) |
|
![Entre la física clàssica i la moderna](../ip/Bohr_Niels.jpg) |
|
![](../ip/rur.jpg) |
|
![La llum](../ip/espectre.jpg) |
|
|
Relativitat |
|
Entre la física clàssica i la moderna |
|
·Robot· |
|
La llum |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tanmateix, en el primer terç del segle XX alguns moviments artístics van plantejar idees integradores, per exemple, el dadaísme, amb màquines com a motius pictòrics |
|
![MoholyNagy](../ip/moholynagy.jpg) |
|
![Abstracció](../ip/moholynagy_p.jpg) |
|
![Man Ray](../ip/manray_violondingres.jpg) |
|
|
|
|
MoholyNagy |
|
Abstracció |
|
Man Ray |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
i creadors que resultarien molt influents com Marcel Duchamp. |
|
![Marcel Duchamp](../ip/duchamp.jpg) |
|
![Tot pot ser art](../ip/duchamp_fountain.jpg) |
|
![](../ip/duchampnuvia.jpg) |
|
![El paradís nu](../ip/duchamp_nude2.jpg) |
|
|
Marcel Duchamp |
|
Tot pot ser art |
|
·Maquinària· |
|
El paradís nu |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
També va destacar el futurisme, que va propugnar noves formes d'expressió properes a l'esperit tecnològic de l'època, |
|
![Màquines](../ip/russolo_dinamismo_auto.jpg) |
|
![Futurisme](../ip/SantElia_centr_ellectrica.jpg) |
|
![](../ip/severini_armored_train.jpg) |
|
![](../ip/samo_tributGuidi.jpg) |
|
|
Màquines |
|
Futurisme |
|
·Transports· |
|
·Automòbil· |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
i el surrealisme, que va procurar reflectir el decobriment del subconscient. |
|
![Max Ernst](../ip/ernstedipusrex1922.jpg) |
|
![Salvador Dalí](../ip/dalimewest.jpg) |
|
![Cinema surreal](../ip/bunuel.jpg) |
|
|
|
|
Max Ernst |
|
Salvador Dalí |
|
Cinema surreal |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Per la seva banda, el constructivisme, va preconitzar la realització de l'obra d'art de la mateixa manera que l'enginyer realitza el seu disseny. |
|
![Naum Gabo](../ip/gabo2.jpg) |
|
![](../ip/constructionist.jpg) |
|
![Vladimir Tatlin](../ip/tatlin_monument.jpg) |
|
|
|
|
Naum Gabo |
|
·Arquitectura· |
|
Vladimir Tatlin |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En el camp educatiu, l'escola Bauhaus, va promoure un apropament entre arts i tècniques del qual se'n derivaria el disseny industrial. |
|
![Punts i línees](../ip/kandinsky.jpg) |
|
![Paul Klee](../ip/klee05.jpg) |
|
![Piet Mondrian](../ip/mondrian.jpg) |
|
|
|
|
Punts i línees |
|
Paul Klee |
|
Piet Mondrian |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La ciència i la tecnologia donarien lloc als moderns mitjans de comunicació de masses, primer la ràdio, |
|
![Ràdio](../ip/marconi.jpg) |
|
![](../ip/hertz.jpg) |
|
![](../ip/radio.jpg) |
|
![Làmpada de buït](../ip/vacuumtube.jpg) |
|
|
Ràdio |
|
·Ondes hertzianes· |
|
·Espectacle a casa· |
|
Làmpada de buït |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
y a continuació la televisió. |
|
![Televisió](../ip/bairdtelevisionimage.jpg) |
|
![TV mecànica](../ip/bairdTVmec1926.jpg) |
|
![](../ip/kinescopezworykin1929.jpg) |
|
![](../ip/rcafirstcolor.jpg) |
|
|
Televisió |
|
TV mecànica |
|
·Kinetoscopi· |
|
·Color· |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ciència i art van continuar com cultures separades exercides per comunitats sense relació, |
|
![Cultures separades](../ip/snow.jpg) |
|
![Arquitecte de la música](../ip/xenakis.jpg) |
|
![Experiments en Art i Tecnologia (EAT)](../ip/EAT_performance1966.jpg) |
|
![](../ip/EAT_PepsiPavillion1970.jpg) |
|
|
Cultures separades |
|
Arquitecte de la música |
|
Experiments en Art i Tecnologia (EAT) |
|
·Instal.lacions EAT· |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
però va haver-hi excepcions com el moviment del vídeoart dels anys seixanta i setanta. |
|
![Nam June Paik](../ip/NamJune.jpg) |
|
![Bill Viola](../ip/violaull.jpg) |
|
![Bruce Nauman](../ip/NaumanGoingArCorner.jpg) |
|
|
|
|
Nam June Paik |
|
Bill Viola |
|
Bruce Nauman |
|
|