| Arran del cens nordamericà de finals del segle XIX, Herman Hollerith va dissenyar unes màquines electromecàniques amb les quals es podia processar grans masses de dades. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | Herman Hollerith |  | ·Tabuladores· |  | ·Targetes perforades· |  | ·IBM· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Però més enllà d'aquesta invenció, la tecnologia mecànica d'aplicació a les calculadores havia arribat a un sostre. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Màquina algebraica· |  | ·Autòmata jugador· |  | ·Contabilitat d'organitzacions· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Als anys trenta es va produir una notable producció d'idees i teories al voltant de la computació, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Teoria de la informació· |  | Alan Turing |  | Màquina de Turing |  | ·Primera emissió televisiva· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| com ara la cibernètica, que va obrir la possibilitat d'una simbiosi entre persones i màquines. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Norbert Wiener· |  | ·Era de l'automatització· |  | ·Enciclopèdia universal permanent· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Aplanat el camí, als anys quaranta es van construir diversos prototips de màquines de càlcul amb diferents propòsits i resultats, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Z1· |  | ·Arquitectura de l'ordinador· |  |  |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| entre elles una calculadora analògica deguda a Vannevar Bush, autor també d'un projecte de sistema d'informació personal irrelitzable en aquell temps. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Vannevar Bush· |  | ·MEMEX· |  |  |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Durant la segona guerra mundial, el càlcul automatitzat, necessari per desxifrar missatges de l'enemic, va acomplir un paper fonamental. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Secrets militars· |  | ·BOMB· |  | ·Hiroshima· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Un cop acabada, van sortir a la llum les primeres calculadores que poden ser considerades  ordinadors en sentit modern. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·ABC· |  | Mark |  | ·Collossus· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| S'iniciava aixís l'anomenada era de la informació les dimensions de la qual, en aquell temps, ningú no podia imaginar. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Llums de Filadèlfia· |  | ·Càlculs balístics· |  | ·Primers ordinadors· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Amb la invenció del transistor, va començar el procés de miniaturització de l'electrònica, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | -Transistor |  | ·Circuit integrat· |  | ·Del tub al xip· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| paral·lel al desenvolupament de la programació, cosa que va permetre aumentar les aplicacions dels ordinadors. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Miniordenadors· |  | ·Família d'ordinadors· |  | ·Aplicacions· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| El so va ser la primera aplicació en el camp audiovisual, |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·MOOG· |  | ·Transmissió de dades· |  | ·Inicis de la música digital· |  | ·CD àudio· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| la seguirien els sistemes per a la visualització i la producció de grafismes. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·SAGE· |  | ·Disseny industrial· |  | ·Vídeogravació· |  |  | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| Als anys seixanta, el llençament de satèl.lits va suposar l'inici de la carrera espacial |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Sputnik· |  | ·Telecomunicacions· |  | ·Astronautes· |  | ·Meteosat· | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| que donaria lloc, gràcies al tractament digital de les imatges captades, a una nova visió de la Tierra i l'Univers. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Missions Apol.lo· |  | ·Món sense fronteres· |  | ·Nous telescopis· |  | Radioastronomia | 
|  |  |  |  |  |  |  |  |  | 
| L'evolució de la tecnologia informàtica ha estat ininterrompuda; també ho ha estat la seva aplicació, com un remolí, a una infinita varietat d'activitats humanes. |  |  |  |  |  |  |  |  | 
|  |  | ·Superordinadors· |  | Eliza |  | ·Progrés sostingut· |  |  |